Un estiu atípic sense cap tramuntana destacable, tal com passa habitualment, ha fet que les aigües més properes a la superfície del mar no es barregin amb les de nivells inferiors, mantenint una temperatura molt alta i de poc gruix, prop de la superfície del mar. El resultat d'aquesta situació ha fet que l'Estartit hagi registrat la temperatura més alta observada en superfície dels darrers 45 anys en un mes d'octubre.
Temperatura de l'aigua del mar ºC
Segons van informar ahir el Servei Meteorològic de Catalunya, fins ara el rècord estava en els 22,8 °C del 2 d'octubre de 1990, però aquest 3 d'octubre del 2017 els 23°C s'han convertit en la nova màxima. Aquesta anomalia de 3,3°C respecte a la mitjana ideal, que estaria situada en 19,7°C tenint en compte la fondària i la temperatura exterior, és una dada molt significativa. De fet, en els darrers mesos, a excepció de l'agost i part del setembre, la temperatura de l'aigua ha estat sempre per sobre de la mitjana, arribant a un màxim de 23,8°C durant el passat mes de juliol.
Aquesta informació ha estat facilitada per l'observador Josep Pascual, amb la col·laboració de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona i del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i el Baix Ter.
Un paper clau
Els mars i els oceans tenen un paper molt important en l'evolució i variabilitat del clima, per la seva interacció amb l'atmosfera i perquè absorbeixen aproximadament el 25% del CO2 que s'emet anualment com a conseqüència de les activitats humanes.
Catalunya disposa d'una sèrie de dades marítimes de més de quaranta anys i que es prenen regularment a 2 milles mar endins del port de l'Estartit i a poc més d'una milla de les Illes Medes. En aquest punt de 90 metres de fondària -difícilment assolit per la termoclina- es prenen mesures de la temperatura a set nivells de fondària.
Paral·lelament, l'Agència Catalana de l'Aigua ha fet públic que l'any hidrològic 2016-17 s'ha definit pluviomètricament com a generalment sec, amb una tardor i, sobretot, una primavera amb acumulacions d'aigua puntuals que han fet possible la recàrrega parcial dels embassaments.
Aquest període va començar l'1 d'octubre de 2016 amb 377 hm3 d'aigua als embassaments de les conques internes (54% de la seva capacitat) i ha acabat en la mateixa data d'aquest any amb 390 hm3 (56% de la seva capacitat).
La tardor de 2016 va ser, en línies generals, molt seca, amb dos episodis de precipitacions (un a finals d'octubre i un altre a finals de novembre) que van permetre una lleugera recuperació de les reserves als embassaments. Pel que fa als mesos d'hivern, aquests es van caracteritzar per la falta de precipitacions, habitual en aquest període de l'any, i també per un descens dels consums respecte a l'estiu i la tardor.
Les reserves d'aigua
Entre els mesos de febrer i maig ens van travessar diversos fronts a Catalunya que van afavorir l'increment de reserves, tant dels embassaments com dels aqüífers. Mentre el sistema Ter-Llobregat i els embassaments de Darnius Boadella i Foix van incrementar volums que van permetre garantir la campanya de reg de l'estiu de 2017, el sistema Siurana-Riudecanyes va incrementar reserves, però no de manera suficient per disposar de volums elevats. Pel que fa a les aigües subterrànies, van experimentar una millora.
