Només el 41,6% de les dones tenen un cribratge adequat del càncer de coll d'úter, segons un estudi de l'Institut d'Investigació en Atenció Primària (Idiap) Jordi Gol que avalua les estratègies per a la captació de dones amb un cribratge incorrecte de càncer de coll uterí, per tal de reduir-ne la incidència i mortalitat. El cribratge de càncer de coll uterí permet detectar i prevenir de manera precoç la malaltia; es recomana que des dels 25 anys tota dona que hagi mantingut o mantingui relacions sexuals es faci una citologia cada 3-5 anys.
Amelia Acera, ginecòloga i coordinadora clínica de l'ASSIR Cerdanyola-Ripollet i membre del Grup de Recerca Assir de l'Idiap Jordi Gol, ha desenvolupat un estudi al SAP Cerdanyola - Ripollet, amb una població assignada de 120.292 persones majors de 14 anys i de les quals s'han escollit totes les dones d'entre 30 i 70 anys amb absència d'informació de cribratge de càncer de coll uterí durant els últims 3,5 anys, per fer l'estudi.
A l'anàlisi realitzada a partir de la història clínica informatitzada de l'ICS s'estima que un 48,59% de les dones no tenen un cribratge adequat de càncer de coll uterí. També s'ha detectat que de les dones identificades inicialment amb un cribratge insuficient, el 10,7% es visiten en centres privats i que el 20,1% no requereixen un seguiment actiu.
Acera afirma que «si convidem de manera personalitzada les dones amb un cribratge insuficient i els oferim més informació, augmenta en un 20% la cobertura, que arribaria així fins al 84,1%».
L'estudi recomana l'ús de mètodes de contacte individuals i l'assignació d'una data fixa per augmentar notablement la participació en el cribratge. És per això que Acera insisteix que «augmentar la cobertura serveix per detectar la malaltia en estadis amb possibilitat de tractament».
Diferències segons l'edat
L'estudi també conclou que l'edat és un factor important, ja que es detecta un major impacte en les dones d'entre 50-60 anys i menor entre les dones joves. Tot i això, les menors de 40 anys tenen un major contacte amb el servei i, per tant, amb l'estudi s'aconsegueix una cobertura de fins al 94%. I en el cas de les dones més grans -les majors de 60 anys- es parteix d'una cobertura més baixa i s'aconsegueix arribar al 64,4%.
Els investigadors determinen que el cribratge pot ser de dos tipus: l'oportunista i el poblacional. L'oportunista es basa en el cribratge a la dona que va a la visita ginecològica de manera espontània. El poblacional es realitza amb una cita prèvia i personalitzada de tota la població susceptible de cribratge. És per això que l'estudi facilita la implementació d'estratègies eficaces per permetre una transició dels cribratges oportunistes a les estratègies poblacionals.
Les conclusions de l'estudi són que cal implementar estratègies poblacionals de cribratge de càncer de coll uterí, que citar les dones de manera activa incrementa la participació i la cobertura, i que cal implementar auditories periòdiques per detectar fallides en el sistema.
En el cas de Catalunya, la cobertura citològica de cada 3 anys és del 40,8% i s'estima que el 30% de les dones van al sector privat per al cribratge. Al mateix temps, es constata que la majoria de les dones amb càncer no tenien historial previ de cribratge.
A l'Estat espanyol el cribratge es fa de manera oportunista. Això fa que no hi hagi un bon recompte de la cobertura real de la població, que hi hagi grups de població que no formin mai part del mostreig i que els resultats mostrin un desequilibri entre cost i benefici.
