Un cas relativament senzill que va acabar convertint-se en un de més polèmic, acompanyat d'una demanda per a la jutgessa que el portava. Aquesta és la situació en què s'ha trobat un veí d'Olot, el qual assegura que durant un procediment ordinari, se li va limitar el seu dret d'expressió en «no deixar-lo parlar en català».

Els fets es remunten al 2015, moment en què l'home va acudir als jutjats de la localitat a causa d'una desavinença amb el seu procurador. El dia del judici, el denunciant va adonar-se que en l'expedient «hi faltaven documents».

L'home relata que estava «tens i atabalat» i que va demanar a la jutgessa del cas si es podia expressar en català. Aquesta li va negar rotundament, al·legant que per fer aquest canvi s'havia de preveure l'assistència d'un traductor i que continuarien en castellà. El veí, que assegura utilitzar l'idioma en comptades ocasions, va insistir que celebrar un judici en una llengua que no era la seva li creava «inseguretat jurídica» i que «limitava» la seva llibertat d'expressió, així com la seva «autonomia».

Un cúmul d'incongruències

Després de la segona negativa, relata que va intentar continuar amb el procés, però que «l'altre advocat li tergiversava» tot el que deia i en algunes ocasions, no trobava les paraules per expressar-se, o bé la jutgessa li deia que no l'entenia bé. El veí, «cansat de tantes incongruències», va demanar que constés en acta que no li deixaven parlar en català i va voler recusar la presidència, fet que tampoc es va admetre.

Després de posar una reclamació al jutjat per «la manca d'imparcialitat», aquest li ha fet arribar un document on lamenten no poder «atendre la seva reclamació» i li recomanen que «acudeixi a un advocat perquè emprengui les accions legals que corresponguin», fet que l'home ja ha descrit com una «estafa processal». Defensa que «el mateix pacte de Dret Civil que l'Estat espanyol ha signat i publicat al BOE, reconeix el dret d'expressar-me en català».

Un incident similar

No és la primera vegada que els jutjats de la capital garrotxina viuen un cas d'aquest tipus, ja que l'any passat es va donar un fet molt similar amb la mateixa jutgessa de protagonista. La Sala de Govern TSJC va sancionar amb una falta lleu a Ana María Caballero Muñoz per haver tractat amb «poc respecte i desconsideració» a dues lletrades que volien parlar en català durant un judici de faltes celebrat al jutjat d'instrucció número 2 de la localitat d'Olot.

Les advocades van voler expressar-se en català i Caballero els ho va retreure explicant que només feia tres anys que vivia a Catalunya i que no l'entenia. També va acusar les lletrades de «falta de cortesia, ja que elles eren bilingües» i es podien canviar al castellà, que en paraules de la jutgessa, és «un idioma universal». El TSJC va renyar a Caballero per usar un to «irònic i irrespectuós» envers les advocades, les quals havien demanat la seva recusació per una «enemistat manifesta».