La societat catalana ha respost de manera ferma i serena als atacs que ha patit aquestes darreres setmanes l'escola catalana. Moltíssimes declaracions de persones ben variades, tant catalanes de diversos orígens, com immigrades, com de fora de Catalunya, han desmentit categòricament l'acusació d'adoctrinament de l'escola catalana.

En les concentracions d'aquests dies quan s'ha esmentat el suport a l'escola catalana és quan s'han produït més aplaudiments. Les convocatòries del Marc Unitari de la Comunitat Educativa, malgrat l'abundància de mobilitzacions, han estat àmpliament seguides per tot el ter-ritori català. A les nostres comarques gironines hi va haver concentracions a Figueres, la Bisbal, Olot, Banyoles, Ripoll, Roses i Santa Coloma de Farners, a més de la de Girona. I és que el model d'escola catalana, tots ho sabem, té un dels més amplis consensos del país.

El model d'escola catalana ve de lluny i va ser un dels primers grans acords de la Generalitat provisional. Fruit del clam generalitzat de famílies i mestres, especialment d'escoles d'àmbits populars i obrers. I fruit de la preparació que des de feia temps es venia fent des d'associacions i moviments de docents i educadors.

L'objectiu que es pretenia era clar: promoure la integració i la cohesió social, garantint la igualtat d'oportunitats. Fent de la llengua catalana l'eina principal per assolir-ho. El que es perseguia era, doncs, evitar la fractura social i cultural de la societat i la divisió com a poble.

Els quaranta anys d'èxit d'aquest model educatiu han donat una societat catalana amb un alt grau de convivència. Com a mostra tenim les mobilitzacions dels darrers mesos, que tot i les tensions que han comportat, s'han fet amb un exquisit nivell de respecte, tolerància i no-violència. L'escola de tots, no s'ha fet contra ningú, al contrari ha estat l'eina més poderosa de cohesió i convivència en la pluralitat. Sabem que hi ha més recorregut per aprofundir en l'assoliment d'aquests reptes. Però aquestes millores passen pel reconeixement de la tasca de l'escola, l'increment de recursos, la reducció de ràtios i la lluita contra la segregació escolar.

Justament, les crítiques ofensives pretenen atemptar contra aquest model d'èxit. Les manifestacions infundades, irresponsables i falses contra l'escola catalana cerquen el contrari del diuen voler defensar. Pretenen la divisió de la societat catalana i combatre la convivència. Busquen la desintegració i la divisió lingüística i social. Busquen l'adoctrinament i l'autoritarisme per sobre dels valors democràtics i la formació d'un pensament crític. Desestabilitzant l'escola es busca desestabilitzar la societat, i combatent la convivència és busca fomentar la confrontació i l'odi.

Per això, més que mai volem reivindicar el lema «Per un país de tots, l'escola en català». Un lema que no es queda només en la defensa del model d'immersió lingüística a l'escola, que tant bons resultats ha donat. Sinó que posa l'accent en «un país de tots i totes» i, per tant, en la seva dinàmica inclusiva i integradora. En l'educació dels valors fonamentals del respecte i la tolerància, de la justícia, la democràcia i la no-violència. Per fer persones amb formació i pensament propi. Les escoles i els instituts són, sovint, un dels pocs àmbits on els nois i les noies poden contrastar les pròpies idees, per anar construint la pròpia identitat i elaborar els seus projectes. I si d'alguna cosa pequem, per excés de zel , és de no fomentar més la conversa i el diàleg dins de la pròpia escola.

L'ampli suport i reconeixement que hem rebut els docents aquests dies, ens ha d'encoratjar a mantenir-nos fidels a aquest model d'escola catalana, en la defensa dels valors que des de sempre ha practicat l'escola del nostre país. Malgrat els intens maldestres de difamació per justificar una possible intervenció des de fora; tot i les possibles denúncies particulars interessades, com les d'ara a la Seu d'Urgell , no hem de perdre el nord del compromís de l'escola pel civisme i la convivència. Des dels Moviments de Renovació Pedagògica hi apostem fermament. I estic segur que des de l'ampli ventall d'entitats i associacions de la comunitat educativa catalana, també. Per construir el nou país de futur que volem és imprescindible una escola de tots. Per fer un sol poble plural, divers i en pau.