Recentment es va aprovar la Declaració de Xangai, la darrera de les que ha anat aprovant l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i que van contribuint a enfocar els grans reptes de la promoció de la salut.

De què parla

aquesta Declaració?

01

En primer lloc

Cal dir que (en el marc de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides) reconeix la salut i el benestar com a elements fonamentals. Com no podia ser d'altra manera, es reafirma que la salut és un dret universal i que cal reduir les desigualtats sanitàries. D'aquest primer punt caldria destacar la incorporació de la paraula «benestar» que, per primera vegada, acompanya de forma tan preeminent a la paraula «salut». Podria ser una bona oportunitat per parlar no només de càrregues de malaltia (indicadors d'absència de salut) i d'estils de vida en negatiu i començar a incorporar indicadors positius de salut i de benestar. És una aclucada d'ull a la perspectiva salutogènica?

02

En segon lloc

La carta introdueix els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La dimensió ambiental sempre ha estat present en la promoció de la salut, encara que, fins al moment, s'hagin constituït poques aliances amb els departaments de medi ambient per a treballar conjuntament. Ara que els indicadors ambientals de canvi climàtic comencen a mostrar clarament els seus efectes sobre la salut humana, sembla que podria ser també una nova oportunitat per començar aquest treball conjunt. Podria ser que més enllà de la concepció del medi ambient com a determinant, situéssim el respecte a la terra com la cinquena dimensió de la salut humana?: bio-psico-socio-espiritual i ambiental?

03

En tercer lloc

La governança s'esmena com a essencial per a la salut. A banda d'una crida explícita a la millora dels governs i la vinculació de la presa de decisions política amb la salut de la població, hi ha una crítica velada al neoliberalisme i a sobreposar els beneficis econòmics sobre la responsabilitat social i ambiental. És la Declaració de Xangai, des d'una perspectiva occidental, una oportunitat per aprofundir en els nostres models democràtics? Des de la segona guerra mundial les nostres democràcies no han estat mai tan qüestionades, no serà també la iniquitat en salut una de les raons?

04

En quart lloc

Les ciutats i les comunitats (barris, pobles, territoris...) es reconeixen com a entorns essencials per a la salut. Sobta una tornada tan clara als models de ciutat saludable que es van impulsar als anys 80, malgrat no és estrany que sigui així amb les projeccions mundials de creixement poblacional. S'estima que el 2050 aproximadament el 80% de la població mundial viurà en conglomerats urbans complexos. Un nou repte també per a la cohesió social, la vinculació d'aquestes trames urbanes amb la natura, la sostenibilitat i la seguretat. L'equitat, tant en l'accessibilitat als serveis com en termes de salut, apareix aquí amb força. Són les polítiques de proximitat i el món local l'espai imprescindible de l'acció política? Com repensem doncs els governs-estat?

05

En cinquè lloc

Es reforça la idea de l'alfabetització per a la salut com a eina essencial per a l'apoderament i l'equitat. L'analfabetisme, la incultura i la ignorància són els principals enemics de la justícia social, la salut, el benestar i l'equitat. Caldrà estar atents als models d'alfabetització per a la salut que s'impulsin i que no es confonguin amb la simple transferència d'informació i coneixements. Vist el biaix individualista que ha tingut tradicionalment l'alfabetització per a la salut, caldrà sistemàticament recordar la dimensió social de la salut, de l'apoderament i col·locar l'equitat en salut, i ara també el benestar, com a principis fonamentals de la promoció de la salut. Serà l'oportunitat per incloure definitivament la dimensió social i comunitària a la salut i en la formació dels professionals de l'àmbit de la salut?

Molts altres temes surten a la carta. Creiem, però, que hem destacat els més rellevants i alguns altres que resten amagats entre línies. Cal, però, anomenar explícitament la voluntat expressa de la carta en favor de les dones, les nenes, els desplaçats i els més vulnerables i que, en general posa les persones, en lloc de la malaltia, al centre del discurs.

Els compromisos van en la línia dels temes exposats i se n'incorporen tangencialment d'altres: el paper de la medicina tradicional, de les noves tecnologies, de la legislació a l'hora de promoure i protegir la salut, etcètera.

És implícitament una carta vinculada a l'ètica; s'hi dona a entendre que el compromís amb uns valors i uns principis haurien de ser el fil conductor de qualsevol acció humana.