24 de novembre de 2017
24.11.2017

El món policial i acadèmic alerta de la normalització de l'assetjament

Els Mossos d'Esquadra adverteixen de la manca de límits i que la majoria d'agressors són a l'entorn proper - Un pèrit judicial informàtic forense avisa de la sensació d'impunitat que dona l'anonimat d'internet

24.11.2017 | 10:38
El món policial i acadèmic alerta de la normalització de l'assetjament

La normalització de conductes masclistes i agressives, el silenci de l´entorn que les observa i la criminalització de les dones que les pateixen són tres factors comuns en la violència de gènere que afecta les joves, com ahir van coincidir a denunciar la sotsinspectora dels Mossos d´Esquadra Rosa Negre i la professora de la Universitat de Girona Patrícia Melgar, coautora d´una investigació sobre violència de gènere a les universitats.

«És com si el cos de les dones fos d´ús públic», va afirmar Negre, experta en violència de gènere i cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al ciutadà dels mossos. La policia, Melgar i el pèrit judicial informàtic forense Bruno Pérez van oferir, cadascun des del seu àmbit, una radiografia de l´assetjament, el control i els atacs que conformen la violència masclista. Un problema també present a la UdG, tal com va admetre l´adjunt al rector, Carles Serra.

«Exagerada» violència digital

L´expert en ciberseguretat Bruno Pérez va alertar de la «falsa seguretat», l´anominat, la manca de responsabilitat i la sensació d´impunitat amb què els joves utilitzen internet. El pèrit judicial va advertir de l´«exagerada quantitat de violència de gènere digital» que professionals com ell detecten diàriament, «un problema molt greu» –va dir– davant del qual va instar a «extremar la vigilància» i que els va portar a crear l´associació Stop Violència de Gènere. Pérez va exposar alguns casos reals: telèfons punxats amb programes espia que es poden comprar per 250 € i que activen la càmera de vídeo, el micròfon i descarreguen informació; el control de la parella amb un dispositiu de 49 euros que extreu les dades del cotxe; o infants de 9 anys amb smartphones de 900 euros, sense control adult.

El fet que la UdG faci un pas més en la lluita contra la violència de gènere és una bona notícia per a la sotsinspectora Rosa Negre, qui va explicar que en l´àmbit universitari «hi ha casos de mutilació genital femenina, matrimonis forçats i violència sexual» i que «les noves generacions continuen mostrant comportaments de desigualtat» que s´han normalitzat, especialment en l´oci nocturn. Aquí, la policia va deixar clar que «no es pot culpabilitzar ningú perquè hagi begut o vagi vestit d´una determinada manera». Des del seu punt de vista, «la societat no té clar els límits», pel que va considerar fonamental informar d´on són i de les conseqüències legals de traspassar-los. També va advertir que la majoria d´agressors pertanyen a l´entorn –«el company de classe, de feina, el veí», va detallar– i que la víctima sovint no denuncia perquè el seu comportament es posa en qüestió. «Una relació sexual ha de ser consentida de principi a final», va subratllar, alhora que va incidir en la importància de denunciar o, sinó, almenys buscar suport psicològic.

A partir dels resultats del primer informe sobre violència de gènere a les universitats espanyoles –del que Diari de Girona va informar al gener–, la professora de Pedagogia Patrícia Melgar va denunciar «permissivitat davant situacions que objectivament són violència masclista», pel que va demanar un esforç per posar-hi nom, implicar les institucions i denunciar-ho.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema