Tot i que actualment són una majoria a les facultats de dret. Tot i que algunes de les personalitats més mediàtiques del camp jurídic són precisament dones, el camí per poder assolir aquestes condicions no ha estat ni curt ni senzill. En un món on tradicionalment els homes han estat els principals protagonistes, les dones han aconseguit obrir-se pas de manera progressiva i persistent.
Lluny d'haver arribat a una plena igualtat, el gènere femení ha deixat la seva petjada i s'ha introduït de ple a les diferents professions que comprèn el ventall judicial. De fet, ha estat un dels camps on les dones van entrar més ràpidament i moltes han arribat a assolir càrrecs alts, convertint-se en jutgesses de primera instància o presidentes de l'Audiència.
Segons dades proporcionades pel Col·legi d'Advocats de Girona, de les 1.926 persones col·legiades, 892 són dones, una xifra que suposa un 46,31%. D'aquest total, hi ha 1.284 exercents, dels quals 512 són dones, amb un percentatge del 39,87%.
Dins de la mateixa estructura, en una junta formada per 12 persones (1 degà i 11 diputats o diputades) hi ha 7 homes i 6 dones. La Yolanda Vilà és una de les magistrades que la componen i, segons la seva opinió, «la situació ha millorat en general, però encara falta molt». Per a la magistrada, «tenim els obstacles que té qualsevol dona en l'àmbit empresarial i que funciona de manera autònoma, professional i liberal».
La Judit Gómez també exerceix d'advocada a la ciutat de Girona i creu que «conceptualment, continua sent una professió masculina». La importància dels formalismes, la imatge, la serietat, el poder o la superioritat, «són conceptes que, malauradament, encara van força associats al gènere masculí». Val a dir que ella, però, no comparteix aquesta opinió, «soc jove, amb poca experiència i noia, i en cap cas em sento inferior o amb menys possibilitats que qualsevol altre advocat».
Gómez defensa que «aquesta percepció està perdent força dia rere dia i així seguirà fent-ho gràcies a l'actual gran -de quantitat i de qualitat- presència de dones advocades als jutjats i als despatxos, que acabaran normalitzant en poc temps la figura de la dona advocada».
Algunes professionals com la Teresa Seseras, advocada, o Rosa Triola, procuradora, van ser de les primeres dones a submergir-se al món del dret a les comarques gironines. Les dues han estat treballant sempre a la capital gironina i coincideixen que l'augment de dones durant els darrers anys ha estat molt significatiu. «Quan jo vaig començar a treballar no arribàvem a 16 procuradors», explica Triola, «el percentatge era aproximadament d'un 80% d'homes i un 20% de dones».
Aquesta exclusivitat del dret en mans masculines es veia reflectit també a l'altre costat de la balança, pel que fa a les dones que volien acudir a la justícia. «En l'actualitat hi ha una mica més de protecció en els temes penals i aquells relacionats amb la violència de gènere. Als meus inicis era impensable, crec que ningú ni es plantejava denunciar aquestes coses», assegura Seseras.
Per a l'advocada, «s'ha avançat una mica», però molt lentament. «Ara tens uns protocols, hi ha professionals especialitzats en el tema, els mitjans en fan difusió... els camins estan més aplanats. Quan jo vaig començar, estem parlant de l'època en què portar minifaldilla era provocar la persona que potser et violava o et vexava i, per tant, era una absolució per al que ho feia».
Conciliar família i feina
Un altre dels temes que s'ha posat més vegades sobre la taula és la possibilitat de combinar la vida familiar amb la professional. Yolanda Vilà considera que dins del món judicial, «la conciliació brilla per la seva absència» i opina que pot ser d'allò més «complicat» per a totes aquelles dones que tenen més càrregues en l'àmbit familiar.
Una opinió similar és la de l'advocada Teresa Seseras. «Quan jo m'hi vaig començar a dedicar era bastant difícil compaginar les dues coses, i segurament ho serà sempre. O t'hi dediques al 100% o perds clientela. Si només vas a mitges no et fas un lloc, no tens un nom, no guanyes prestigi... és de les poques feines que dedicar-hi mitja jornada és pràcticament impossible si vols ser algú».
Anteriorment, en el món de les procuradores també era un factor a tenir en compte. Tal com relata Rosa Triola, en la seva època «a les dones l'exclusivitat de la professió no els hi era atractiva perquè volien cuidar-se dels fills i de la casa. Tendien a buscar una cosa més còmode, com per exemple fer unes oposicions i treballar al matí durant unes hores concretes, començant a les 8 i plegant a les 3».
El 2017 les coses han canviat substancialment i les dones volen disposar d'una plenitud laboral sense haver de renunciar a la creació d'una família. És el cas de l'Àngels, procuradora i mare de tres criatures. «A casa sempre ens hem implicat els dos i quan va ser el moment ni em vaig plantejar com m'ho faria, al final acaba sortint tot». La possibilitat de treballar des de casa o dividir les responsabilitats amb la parella són punts que han ajudat a millorar la situació, però malgrat això, l'Àngels creu que «les dones continuen renunciant més que els homes».
Al Col·legi d'Advocats de Girona des de fa tres mesos es va aprovar que la Comissió de Violència de Gènere també sigui d'Igualtat. A partir d'aquesta mesura es pretén posar en marxa un Pla d'Igualtat per determinar quines mancances hi ha i com es pot afavorir la igualtat dins d'un col·lectiu on les dones cada vegada estan guanyant més i més poder.
