En Josep Pujol i Eleazar Sánchez son membres de l'Església Evangèlica Baptista de Figueres i formen part de l'equip de quatre persones que cada dissabte ofereixen atenció religiosa a la presó. En el seu cas, en lloc d´organitzar una única celebració, recorren els nou mòduls de la presó i ofereixen trobades amb els interns de cadascun d´ells. «Preparem el que nosaltres anomenem un sermó i ho compartim amb ells. Però no es tracta de deixar anar el sermó i marxar, sinó que ha de ser un diàleg, perquè els reclusos puguin expressar les seves inquietuds i necessitats i els puguem donar veritable suport», explica Pujol.

Per a Sánchez, una de les seves principals funcions és portar «esperança» a tots aquells que estan entre reixes. «A vegades estan tristos, desesperats, i nosaltres els donem el suport espiritual que necessiten perquè puguin remuntar una mica», assenyala. Tant Sánchez com Pujol se senten molt còmodes a la presó - «arriba un moment que hi estàs com a casa»-, però recorden que al principi no va ser fàcil. «La primera vegada que vaig entrar ho vaig fer amb por, em donava la sensació que em miraven estrany. Però amb el pas del temps veus que la gent està en una situació difícil, i que tu els pots ajudar. Si els tractes amb educació, la gent és diferent», afirma Sánchez.

Tots dos es mostren convençuts que la fe pot ajudar, i molt, a aquells que estan privats de llibertat. «Molta gent, en els moments de més duresa, troba que la vida ha de ser viscuda d´acord als patrons que Déu t´ensenya. Hi ha experiències precioses de persones que allà dins s´han adonat dels seus errors i se n´han arrepentit, i veus la pau que senten en anar per un camí més positiu», indica Sánchez. Segons Pujol, s´han trobat amb reclusos que ni tan sols creien que Déu existís i en canvi ara son gent de profundes conviccions. «Alguns han arribat a donar gràcies a Déu per haver estat internats a la presó, perquè allà han pogut deixar la vida que duien i n´han trobat una de nova», explica Sánchez. De tota manera, els evangèlics recorden als reclusos que Déu els pot ajudar, però que han de ser ells mateixos els que facin aquest canvi de vida. I en els casos que la persona «ha tocat fons», indiquen, és més fàcil.

Malgrat que és impossible no crear vincles amb els presos, tant Sánchez com Pujol subratllen que cal traçar distàncies. «Nosaltres no podem anar més enllà de les atribucions que tenim. Hi ha situacions en què et demanen coses que no és que no vulguis fer, sinó que no pots», recorda Pujol.