La propietària d'una casa de Palamós s'ha querellat contra tres alcaldes del municipi i vuit persones més que van participar en una operació urbanística La querella per delictes de prevaricació urbanística, malversació i apropiació indeguda, admesa a tràmit pel Jutjat d'instrucció 2 de la Bisbal d'Empordà, assegura que han privat la veïna «de la seva finca situada al nucli històric de la vila»per atorgar-li una participació «en una urbanització que no s'executarà». L'operació urbanística va començar l'any 1993 i va consistir a permutar-li la casa (amb un valor de mercat de 484.666,54 euros) per uns terrenys agrícoles situats als afores de la població amb un aprofitament urbanístic xifrat en 9.703,24 euros, segons recull la querella. «L'han privada de la seva propietat a canvi de res», argumenta l'advocat de la querellant. Els onze querellats ja han declarat al jutjat.

La querellant sosté que l'operació urbanística, que va començar fa 24 anys, li ha provocat un perjudici econòmic valorat en 474.963,30 euros. Segons exposa la querella, la dona era propietària d'un immoble situat al centre de la població, al carrer Pedró. L'habitatge és una casa amb pati i una superfície total de 156 metres quadrats. Una valoració oficial de l'immoble efectuat l'any 2008 revelava que el valor de mercat de la propietat era de 484.666,54 euros. L'any 1993 va començar el procés urbanístic. La querella detalla que l'Ajuntament va convocar l'aleshores propietària i els seus veïns a una reunió durant la qual els van informar que durien a terme «de forma imminent» una sèrie d'actuacions urbanístiques que comportarien les expropiacions de les finques, de les quals resultaria com a part afectada. L'objectiu municipal, ressenya la querella, era guanyar superfície per convertir-la en zona verda i d'aparcament.Segons la querella, per Palamós «circulaven multitud de rumors» que apuntaven a un «tomb» en la qualificació del terreny on estava edificada la casa. L'aprovació definitiva del POUM, el 2008, va confirmar que la parcel·la on hi havia la casa passava a ser considerada sòl urbà no consolidat. Tot i això, les expropiacions proposades inicialment no es van arribar a produir tot i que, segons els advocats, la casa afectada consta com a tal per a l'Ajuntament.

Es va constituir l'any 2011 una Junta de Compensació que va establir que, a canvi de la pèrdua de la finca, es concediria a la propietària una parcel·la de terreny a la zona de Sant Joan de Palamós. Una superfície fixada com a zona de creixement futur i on es proposava acabar edificant una urbanització. «L'equipament urbanístic hauria de ser costejat per l'adjudicatària, cosa que no sembla correspondre's amb el repartiment just de les càrregues i beneficis», exposa la querella». L'Ajuntament de Palamós en realitat es troba als afores del municipi i en una zona sense qualsevol tipus d'equipament urbanístic, tractant-se actualment d'uns terrenys dedicats al cultiu on no existeixen vials, ni serveis urbans de cap classe, ni hi seran» descriu la querella.

Al llarg del procés, afegeix l'advocat, la propietària ha demanat nombroses reunions amb responsables municipals i ha recorregut també al Síndic de Greuges de Palamós, sense que les seves reclamacions s'hagin atès. «La querellant va intentar arribar a un acord amb l'Ajuntament perquè, almenys, li compensessin justament la pèrdua de la seva finca, però l'únic oferiment que li van fer va ser per un exigu import de 40.800 euros», relata.

La querella, admesa a tràmit pel Jutjat d'instrucció número 2 de la Bisbal, identifica fins a onze persones que, al llarg d'aquests anys, han participat en el procés urbanístic. Els onze querellats van declarar en condició d'investigats i van assegurar que no han comès cap il·legalitat.