ransmetre només informació verídica i rigososa, no embrutir el nom de la professió i sobretot, ser lleial al pacient. Aquestes són algunes de les recomanacions que han consensuat els Col·legis de Metges en forma de decàleg per al bon ús de les xarxes socials i que es poden resumir, bàsicament, en la idea que el metge no deixa de ser-ho quan es posa davant la pantalla de l'ordinador o agafa el mòbil, i per tant, no pot obviar el compliment del codi deontològic.

Segons el Consell dels Col·legis de Metges de Catalunya, que agrupa els quatre ens catalans, en un context com l'actual, és «necessari recordar els límits que afecten la comunicació quan aquesta surt de l'àmbit estricte de la relació metge-pacient o de la relació entre companys per assolir una dimensió pública».

Segons el president del CCMC i president del Col·legi de Girona, el doctor Josep Vilaplana, «en el procés de revisió del codi deontològic ja s'hi han introduït les noves tecnologies i les xarxes socials, era necessari un posicionament dels professionals mèdics en aquest sentit».

El decàleg s'inspira en el principi que la primera lleialtat del metge és envers la persona que atén. Els drets a l'honor, la intimitat i a la pròpia imatge de terceres persones també han de primar per sobre del dret de llibertat d'expressió i d'informació dels professionals quan aquests fan ús de les xarxes socials.

No respectar la confidencialitat de la informació sobre el pacient i trencar el secret professional pot ser constitutiu d'un delicte que pot comportar pena de presó o inhabilitació per a l'exercici, recorda el Consell, que també alerta que la immediatesa i la viralitat de les xarxes pot incrementar el risc de vulneració d'algunes normes incloses al Codi de Deontologia i magnificar-ne les conseqüències.

També es recomana especial prudència a l'hora d'expressar o dirimir discrepàncies que puguin afectar el prestigi de companys o institucions o bé generar desconfiança i alarma entre la població, ja que existeixen altres canals de comunicació més adients per a aquest tipus de missatges.

Entre les deu recomanacions, destaca el recordatori que «la responsabilitat que deriva d'un acte mèdic presencial és igual al que es deriva dels continguts que es difonen a les xarxes».

A l'entorn digital cap complir les normes d'ètica i deontologia; transmetre informació de qualitat i verídica que vagi en benefici de la salut; tant si es tracta de textos com d'imatges, s'ha de protegir la privacitat i confidencialitat del pacient i evitar la identificació de la persona atesa, encara que ens doni la seva autorització.

Així mateix, els metges recorden que les xarxes són un mitjà «ideal per fer divulgació, però no per donar consells personalitzats»; que també a internet cap treballar per matenir el prestigi de la professió mèdica.

«Abans d'opinar sobre una institució sanitària, cal preguntar-se si pot perjudicar pacients o companys», diu el decàleg, que també apunta que és millor solucionar les discrepàncies professionals en privat i que a la xarxa, cal «respecte i cordialitat».