Un viatge somiat i preparat durant mesos es pot convertir en un malson per molts motius, la majoria d'aquests incontrolables per part dels viatgers, i en el cas de dues figuerenques va ser un volcà el que va convertir la seva tornada de Bali en una gran odissea amb final feliç. La Sara García i la Sandra Armengol van arribar a Bali el passat 16 de novembre per gaudir d'un dels destins més ben valorats pels viatgers, ple de llocs curiosos per visitar i de platges paradisíaques on perdre's. La seva estada al país asiàtic va confirmar totes les esperances dipositades en el seu viatge fins que el 26 de novembre, el dia anterior a l'inici de la seva tornada, el volcà Agung va entrar en erupció.

Inicialment les figuerenques, que aquell dia es trobaven a Kuta, que està a més de 70 quilòmetres del volcà, no van notar res estrany més enllà del fet que van veure molta gent amb mascaretes pel carrer, però com que en dies anteriors ja havien vist algunes persones amb aquesta precaució no li van donar més importància. Fins i tot es van assabentar de la incidència mirant la televisió, ja que ningú de l'hotel els va informar sobre això. En aquest sentit, el personal de l'establiment sempre va treure importància a l'assumpte quan elles van preguntar per les possibles conseqüències de l'erupció.

En tot cas, la Sara García explica a Diari de Girona que una setmana abans de l'erupció havien estat a la zona del volcà i ja havien vist fum, sense que ningú li donés més importància. El dia de l'erupció, el ferri que les va dur a la zona on havien de passar la nit va tardar més del normal, però tampoc li van donar més importància.

La companyia, absent

El dia següent a l'erupció les dues figuerenques havien d'agafar l'avió que les havia de treure de Bali a darrera hora de la nit, fet pel qual es van posar en contacte amb la companyia Qatar Airlines, que els va assegurar que no tindrien cap problema perquè no tancarien l'aeroport i comprometent-se a posar-se en contacte amb elles si hi havia algun canvi. Tot i aquesta promesa, les turistes alt-empordaneses es van acabar assabentant per uns coneguts que finalment l'aeroport havia estat tancat perquè el fum provocat per l'erupció impedia enlairar-se als avions. Després de rebre aquesta informació, van decidir dirigir-se a l'aeroport, on la situació ja era caòtica i on només van rebre la informació que la infraestructura estaria tancada fins a les set del matí, així com van obtenir un número de telèfon per trucar-hi l'endemà.

A les cinc del matí, després d'haver descansat unes poques hores a l'hotel, van trucar al número que se'ls havia facilitat i no van obtenir resposta, fet pel qual van decidir dirigir-se de nou a l'aeroport, que romania tancat. En aquell moment els van oferir dues opcions, esperar fins que es reobrís la infraesrucutra (amb la incertesa que això suposava, ja que havien de tornar a casa per treballar) o agafar un autobús fins a Java en un viatge de 15 hores per intentar trobar un vol a l'aeroport de Surabaya per anar fins a Djakarta, des d'on podrien volar sense problemes fins a Barcelona.

Viatge en autobús

Les figuerenques van decidir fer un dur i pesat viatge per carretera carregat d'incertesa, en no saber què es trobarien a l'aeroport de Surabaya, i el que van trobar va ser una situació de caos semblant al de Kuta. Amb molt poques hores de son en els darrers dies però amb determinació per poder arribar a casa al més aviat possible, la Sara i la Sandra, ajudades per amics i familiars, van buscar amb desesperació un vol a Djakarta, la capital del país, que van trobar gairebé miraculosament.

A les dues de la tarda del dia 28 van poder sortir de Bali en un vol que van haver de pagar de la seva butxaca, de la mateixa manera que el llarg viatge en autobús, ja que la companyia només es responsabilitzava dels vols que sortissin d'aeroports on estigués operativa. Cansades i estressades, però convençudes d'haver actuat correctament per poder sortir de Bali al més aviat possible, les figuerenques van arribar a casa el 30 de novembre, dos dies després d'allò previst, amb la sensació d'haver tornat d'un viatge que mai més oblidaran, però per raons poc sospitades.