La Fundació Jaume Bofill insta a aprofitar la recuperació econòmica per incrementar en uns 1.500 milions d'euros els pressupostos destinats a educació, per fer que Catalunya estigui a la mitjana espanyola en despesa sobre el PIB, centrant els esforços sobretot en l'equitat d'accés a l'educació pública i gratuïta, principalment dels infants més desafavorits.

En el seu anuari, es conclou que durant la crisi es va reduir «dràsticament» la despesa en educació (un 21,7%), passant del 4,3% del PIB el 2010 al 3,6% el 2014; i la despesa per alumne va passar de 4.922 euros a 3.626. A partir del 2015 la inversió ha remuntat, però encara no se situa als nivells precrisi. Aquesta reducció va empitjorar les condicions de treball dels docents, ja que, per exemple, la ràtio d'alumnes per docent va passar d'11,0 a 12,4. De fet, el 47% de la reducció de despesa va perjudicar directament els docents.

Un altre efecte de la crisi en l'educació és que la formació continuada d'adults va disminuir del 10,3 al 7,4%. No obstant, la taxa d'escolarització de 0 a 2 anys ha crescut del 27,6 al 39%. L'augment de l'atur també ha fet que molts joves segueixin dins del sistema educatiu i els cicles formatius de grau mitjà han vist incrementada la seva demanda un 60%, sobretot entre els majors de 20 anys, que han pujat un 150% des del 2006.

La causa de les retallades, segons l'estudi és el mal finançament de la Generalitat i el fet que l'austeritat pressupostària va ser «més gran del que era necessari». La compensació d'aquestes retallades es va fer, en part, també gràcies a l'increment de la despesa en educació per part de les famílies, tant de les escoles públiques, com les concertades i les privades.

Respecte el pressupost, l'informe de la fundació proposa un repte a mitjà termini: arribar a un finançament públic de l'educació del 5,1% del PIB, uns 3.000 milions més que ara, la mitjana europea; i a curt termini, arribar al 4,4%, que és la mitjana espanyola.

La inversió al detall

Això últim suposaria un increment de 1.500 milions d'euros anuals, que es repartirien en uns 200 milions per a universalitzar l'accés a l'educació Infantil de primer cicle, de 0 a 3 anys, prioritzant els infants en risc d'exclusió; uns 400 milions per garantir la gratuïtat real de l'educació obligatòria, 112 dels quals pels infants pobres; uns 450 milions per millorar la personalització de l'aprenentatge, l'acompanyament i l'orientació escolar i les competències docents, especialment en educació obligatòria; uns 250 milions per augmentar un 30% els recursos dels centres d'alta complexitat, i uns 200 milions per universalitzar l'accés i la finalització dels estudis secundaris postobligatoris.

Els resultats educatius es podrien haver vist perjudicats per les retallades, però l'informe reconeix que el sistema ha estat «resilient» i l'esforç dels docents ha fet que hagin millorat. Així, la taxa d'idoneïtat, determinada per l'alumnat matriculat al curs que els pertoca per edat, va passar del 68 al 77%; la graduació a l'ESO, del 77 al 88%; l'escolarització als 17 anys, del 78 al 88%; i als 20 anys, del 47 al 65%. L'abandonament prematur ha baixat del 31 al 19% entre 2007 i 2015, i la població de 30 a 34 anys amb estudis superiors ha passat del 39,7 al 43,1%. Els resultats d'aprenentatge han millorat modestament.

Tot i això, un dels elements més preocupants per la Fundació Bofill és que l'equitat ha disminuït. Així, es mantenen o s'han incrementat les diferències en competències segons el nivell socioeconòmic dels infants, cosa «intolerable» en un país com Catalunya i que pot tenir un efecte «latent» d'aquí deu anys.

En canvi, la immersió lingüística té un efecte pràcticament nul en els resultats acadèmics, segons l'informe i basant-se en l'estudi PISA. Així, pel que fa a les matemàtiques, l'alumnat que parla català a casa treu 34 punts més, sobre 500, que els que no el parla; però traient variables individuals com el sexe o si repeteix curs, el nivell socioeconòmic, l'origen migratori dels pares i les variables del centre, com localització, mida o titularitat, la diferència es redueix a 2,4 punts sobre 500.