Un excés de menjar calòric provoca canvis en una regió del cervell vinculada a les addiccions, segons un estudi liderat per científics de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que obre noves vies per tractar l'obesitat. A l'estudi, fet amb ratolins, els científics han comprovat que el consum prolongat d'aliments altament calòrics i apetitosos, com les xocolatines, provoca alteracions en la plasticitat i el funcionament del nucli accumbens del cervell.
Els investigadors catalans han demostrat que aquestes alteracions tenen un fort efecte sobre les conductes alimentàries i són conseqüència de l'activació de cèl·lules immunitàries i de processos inflamatoris en aquesta regió cerebral.
Per portar a terme l'estudi, que publica la revista Addiction Biology, un grup de ratolins van ser exposats a allò que els experts consideren una «dieta de cafeteria», és a dir, accés il·limitat a menjar estàndard i a xocolatines amb alt valor calòric.
Els científics, liderats per Miquel Martín i Rafael Maldonado, investigadors del Laboratori de Neurofarmacologia de la Universitat Pompeu Fabra, han comprovat que aquesta dieta provoca l'activació de la micròglia, les cèl·lules inflamatòries del cervell, en una regió important del sistema de recompensa i que té un paper crucial en el desenvolupament de conductes addictives: el nucli accumbens.
«En un cervell sa, la micròglia s'encarrega d'eliminar sinapsis no desitjades per ajudar en la maduració dels circuits neuronals. Però, si la 'poda sinàptica' no funciona correctament, pot derivar en una pèrdua excessiva de sinapsi, com passa, per exemple, en la malaltia d'Alzheimer», ha comentat Martín.
Segons l'investigador, la inflamació crònica induïda per la micròglia afecta les connexions neuronals del nucli accumbens, afavorint l'addicció al menjar i l'augment de pes excessiu.
Per comprovar l'impacte que la micròglia i la neuroinflamació exerceixen en el funcionament del nucli accumbens, els investigadors de la Universitat Pompeu Fabra van tractar als ratolins que seguien la dieta de cafeteria amb un inhibidor de la micròglia, i aquests van respondre al tractament amb la disminució de la ingesta d'aliments i la reducció de l'augment de pes.
«La identificació d'aquest procés neuroinflamatori posa de manifest la importància dels circuits de recompensa en les alteracions del comportament que condueixen a l'obesitat», ha indicat Martín, que ha apuntat l'interès per la resposta neuroinflamatòria com a possible diana per tractar l'obesitat.
Un problema global
L'obesitat ha assolit proporcions epidèmiques al món, amb almenys 2,8 milions de persones que moren cada any com a resultat de tenir sobrepès o obesitat, segons l'Organització Mundial de la Salut.
«Mentre que abans aquesta malaltia s'associava únicament als països d'alts ingressos, l'obesitat s'ha convertit en una malaltia prevalent també en països d'ingressos baixos i mitjans», ha advertit Martín, que ha conclòs que «potser tractar l'addicció al menjar sigui una aproximació complementària per tractar l'obesitat».
