L'alcalde d'Olot Josep Maria Corominas (PDeCAT), fa pocs dies, es va reunir amb el cònsol general de França a Barcelona, Cyril Piquemal. La reunió va tenir lloc a l'Ajuntament d'Olot i va tenir com a tema principal el parc Vulcània (El parc europeu del vulcanisme). Corominas va demanar al cònsol de França que li facilités contactes amb els responsables del parc francès de cara a prendre model per a l'espai cràter.

Vulcània és un parc d'atraccions educatiu i un museu dels volcans, situat a Saint-Ours-les Roches, a 15 km de Clermont-Ferrand, al costat del volcà Le Puy de Dome.

Posat en servei el 2002, està enfonsat sota terra en tres quartes parts. L'entrada és la boca d'un volcà artificial. Els visitants baixen per una rampa en una espècie de viatge al fons de la terra. També hi ha atraccions com un vehicle robot elèctric.

Hi ha instal·lacions d'investigació, conferències, grans teatres IMAX i hivernacles. Es tracta d'un parc d'atraccions que cerca, alhora, l'aprenentatge i el plaer. Per aconseguir-ho compten amb atraccions destinades a emocionar els visitants. La idea és que la gent que hi va descobreixi el vulcanisme a partir de les sensacions que els transmeten les grans explosions volcàniques o els corrents de lava a partir de grans muntatges digitals.

Per exemple, una persona es pot trobar voltada per un riu de lava o immersa en un vol per sobre d'un volcà submarí que explosiona i emergeixi entre els fums i focs per damunt de la immensitat de l'Oceà.

Cyril Piquemal no va venir a Olot de manera expressa per parlar amb l'alcalde. Piquemal va venir a Olot, sobretot, per trobar-se amb els premis Pritzker olotins, Rafel Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (RCR arquitectes).

Els premis Pritzker olotins tenen un estil de treball vinculat a la Zona Volcànica de la Garrotxa. Les gredes, les transparències, l' acer corten amb aspecte rovellat i el negre metàl·lic són elements que abunden en unes estructures que busquen la mimesi amb el paisatge verd i humid que es desenvolupa per a l'entorn dels volcans.

En tot cas, França sempre ha buscat el millor en la configuració del seu parc. Així doncs, cal dir que l'article darrer del disseny del parc Vulcània de Clermond-Ferran va ser fet pel guanyador del premi Pritzker 1985, l'austríac Hans Hollein (1934-2014). Únic premi Pritzken austríac, Hans Hollein és considerat com un dels referents de la postmodernitat arquitectònica.

L'espai Cràter d'Olot

Les voluntats que van fer possible el parc francès són similars a les que té l'Ajuntament d'Olot per l'espai Cràter. Per exemple, les funcions de l'espai Cràter serien atraure turisme interessat en la natura i en l'educació ambiental i centralitzar les visites al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

El parc Vulcània fa les mateixes funcions a Alvèrnia, però té un problema. El parc francès, des del seu origen, ha tingut pèrdues econòmiques de consideració. El decalatge entre els recursos invertits i els beneficis obtinguts, el varen convertir en una font de polèmiques en els mitjans francesos. Després d'un èxit inicial el nombre de visitants va baixar de 600.000 a l'any a 218.000. El motiu de la caiguda va ser que els visitants els consideraven massa científic i didàctic i una mica elitista.

A partir del 2006, el parc va passar a la gestió privada i es varen potenciar més les parts lúdiques i ara ha trobat l'equilibri econòmic.

L'espai Cràter es pot definir com el somni de l'equip de govern PDeCAT-DC de l'Ajuntament d'Olot. L'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, l'ha definit com un espai destinat a posar en valor l'entorn volcànic des d'un punt de vista formatiu. La idea és mostrar la informació dels volcans a través dels formats digitals més innovadors.

Els avenços del projecte que l'equip de govern de PDeCAT-DC ha mostrat fins ara són un gran espai rodó, en el qual el visitant es troba voltat de grans pantalles que mostren una explosió volcànica des de dins. Enmig del cercle, els visitants tindran una taula interactiva que els permetrà participar en els fenòmens volcànics.

Per complir amb la il·lusió de l'espai Cràter, l'Ajuntament d'Olot compta amb uns terrenys situats a la falda del volcà Montsacopa i amb una subvenció d'ajuts europeus d'1,85 milions d'euros. Es tracta d'un ajut amb caducitat. És a dir, l'Ajuntament ha de començar l'espai Cràter abans del 2020 i li fa falta concretar una part considerable per cobrir els 4 milions d'euros que val el parc. Fa temps que l'Ajuntament busca els diners que falten en les institucions i també en inversors privats que es vulguin comprometre en un parc temàtic basat en el vulcanisme.

L'altre factor és que l'espai Cràter ha de ser un èxit i per aconseguir-lo els promotors hauran de ser capaços d'atraure turisme familiar, de cultura, de natura i alhora en el nombre just que no suposi una massificació que pugui malmetre el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

El Parc dels Volcans

L'espai cràter ha de ser la part central d'un projecte més gran. El 2011, el grup de CiU, ara PDeCAT-DC), va presentar en el programa la creació d'un gran parc dels volcans com un objectiu a llarg termini. Sempre van dir que farien el que podrien, però la idea encara és clara: potenciar Olot i la Garrotxa com a destinacions del turisme familiar sobre la base d'un parc dels volcans.