La ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat, i el ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, van assegurar ahir que el Sistema Nacional de Salut (SNS) és «perfectament sostenible» a Espanya i és el «més eficient» del món. Montserrat i Montoro es van promunciar així durant l'acte de renovació del Conveni de Col·laboració, acordat entre el Govern i Farmaindustria i que té com a objectiu garantir l'accés dels ciutadans a les innovacions terapèutiques en condicions d' «equitat» i, al mateix temps, garantir la sostenibilitat del sistema sanitari.
Es tracta, tal com va recordar el ministre d'Hisenda, d'una autoregulació, una iniciativa que el Govern està experimentant i que està demostrant que és un sistema «eficaç» i que genera resultats «molt positius». Per això, va assenyalar que no entén els motius pels quals altres proveïdors de salut no s'adhereixin a aquesta autoregulació.
«No té sentit que celebrem un mecanisme de col·laboració entre una part dels proveïdors i no entre tots. No ho entenc i espero que esmenem aquesta absència i puguem dir que aquest pacte s'estén a la resta de proveïdors», va afegir Montoro, que va informar que s'està «enfortint» el SNS i que el cost que ha suposat a les arques de l'Estat en l'exercici de 2017 ha estat de 70 milions d'euros, un pressupost que «no és gens car» en terme d'eficiència econòmica.
I és que, segons va comentar el ministre, actualment la «pràctica totalitat» de la població espanyola accedeix a l'assistència sanitària universal, i és Espanya el segon país del món en esperança de vida. De la mateixa manera, va recordar que Espanya és l'únic país que entre els anys 2015 i 2017 ha gastat 1.600 milions d'euros a tractar a unes 46.000 persones afectades per hepatitis C.
«Per tot això em pregunto els motius pels quals algunes comunitats autònomes no s'adhereixen a aquest sistema. És una cosa que han d'explicar, sobretot quan a més tenen problemes per complir amb la regla de despesa, que és precisament del que estem parlant perquè aquest és un protocol de regla de despesa pura, pel qual el proveïdor es compromet a no oferir més del que no faci l'economia», va subratllar.
Dit això, Montoro va avisar que la sostenibilitat de l'Estat del Benestar depèn del creixement econòmic i de la durada de l'ocupació. «El sistema sanitari és perfectament sostenible a Espanya si seguim per aquest camí i seguim aconseguint que el conjunt de la despesa no creixi per sobre de l'activitat econòmica i podrem seguir avançant i dient que Espanya té un dels millors sistemes nacionals de salut del món», va indicar.
«No hi ha tractament car»
Aquestes declaracions van ser corroborades per la ministra de Sanitat, que, a més, va destacar l' «important paper» que juga la indústria farmacèutica a Espanya en ser un «aliat estratègic» per a la societat i pel SNS en termes de salut, per desenvolupar nous medicaments per afavorir la preservació de la salut i el benestar de les persones; en termes socials pels llocs de treball que genera i manté; i en termes econòmics per l'aportació al PIB i la contribució a la dinamització de la recerca, desenvolupament, innovació i riquesa econòmica del país.
«Aquest conveni agilitza l'accés dels pacients a les innovacions terapèutiques en condicions d'equitat, fet que és importantíssim, i des de la transparència, la racionalització de la despesa, l'eficiència i la sostenibilitat del SNS i des de, sobretot, la major certitud i estabilitat possibles per a les empreses», va explicar.
En concret, l'acord «descansa» sobre la política de pagament a proveïdors; contempla que si el creixement de la despesa pública en medicaments originals supera el de l'economia espanyola, la indústria es compromet a realitzar compensacions monetàries; compromet l'administració i a la indústria farmacèutica en una política més estructural enfront de plantejaments «conjunturals» i mostra les possibilitats d'una col·laboració públic-privada en la cerca de solucions innovadores. Ara bé, el conveni no aborda aspectes relacionats amb la competència entre medicaments de marca i genèrics, ni estableix obligació alguna en aquest sentit per a cap administració pública.
