El Gironès és la segona comarca catalana en augment de població

Les últimes dades oficials de població corresponents a 2017 mostren un balanç demogràfic positiu a Catalunya, on viuen prop de 7,5 milions de persones -7.496.276, en concret i a data d'1 de gener, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya va informar ahir-, el que representa un increment de 47.944 habitants i la consolidació d'una tendència a l'alça iniciada un any abans.

Pel que fa a les comarques de Girona, a principis de 2017 hi havia 3.089 residents més que l'1 de gener de 2016, ja que es va passar de 725.233 persones a 728.322. D'acord amb l'Idescat, el gruix d'aquest increment es correspon a la migració provinent de l'estranger i al fet que el nombre total de naixements ha superat el de les morts.

https://www.idescat.cat/pub/?id=pmh&n=446&geo=prov:17&t=201700

Segons l'Institut Català d'Estadística, el factor determinant de l'augment de població al conjunt de Catalunya és l'arribada de persones de l'estranger, que ha quantificat en 38.371. A aquest fet li segueix un creixement natural que s'ha concretat en 5.684 persones, ja que hi han hagut 68.973 naixements en front de 63.289 defuncions. I, per últim, el tancament d'un saldo migratori positiu, amb 3.889 residents nouvinguts d'altres indrets de l'Estat. Respecte aquest últim bloc, la migració estatal ha fet augmentar la població de 25 comarques i de l'Aran; però també n'hi ha 16 on aquest saldo ha estat negatiu i s'han perdut residents, una situació en què es troba l'Alt Empordà -on s'han registrat 293 veïns menys, una pèrdua que només superen el Barcelonès i el Baix Ebre.

Pel que fa a l'evolució demogràfica global de Catalunya, la informació facilitada per l'Idescat assenyala 25 comarques -a més de l'Aran- on l'any que acaba té més habitants que el 2016, mentre que n'hi ha 16 que ho fa amb menys. Amb un increment de l'11,1%, el Gironès és la segona comarca catalana que ha crescut més, emmarcada entre el Baix Penedès (12,5%) i el Barcelonès (9,5%). A la banda de les que han perdut més població hi ha l'Alt Urgell, el Baix Ebre i la Ribera d'Ebre.

Baixa natalitat, vida més llarga

L'envelliment de la població catalana, que no ha parat d'augmentar durant les dues últimes dècades, és un altre dels paràmetres analitzats per l'Institut d'Estadística de Catalunya. Aquest fenomen es deu a la combinació de la baixa natalitat amb un allargament de l'esperança de vida, que ha provocat que, des de 1995, hi hagi més persones majors de 65 anys que menors de 15.

Però, tot i tractar-se d'una situació general, la taxa d'envelliment presenta variacions remarcables entre comarques. Així, el Ripollès és una de les cinc de Catalunya amb més d'una quarta part de la població per sobre de l'edat legal de jubilació i, alhora, és la més envellida de Girona; i la segona és una altra comarca d'interior, la Garrotxa, amb el 20,9 de ciutadans amb 65 anys o més. Ja a més distància se situen l'Alt i el Baix Empordà, el Pla de l'Estany, la Cerdanya i la Selva, amb percentatges que oscil·len entre prop del 19% i una mica més del 17% de dones i homes que ja han complert els 65. El Gironès, en canvi, és la comarca gironina amb la població més jove, ja que només un 15,1% ja ha arribat a l'edat de jubilació.

Tornant a la visió general de Catalunya i tenint en compte les diferents franges d'edat, la població ha augmentat en els grups de 10 a 29 anys i ho ha fet amb 30.348 persones; de 40 a 74 anys, amb 65.354; i en el de majors de 80 anys, que ha crescut amb 11.341. En canvi, la població s'ha reduït en el bloc que va de 0 a 9 anys, on s'han comptabilitzat 9.882 persones menys; així com també en el grup de 30 a 39 anys, amb 41.886 menys; i en el de 75 a 79 anys, en el que la reducció és de 7.331.