El parc de les Cabanes d'Argelaguer, conegut com el Parc d'en Garrell, ha registrat un degoteig de robatoris a interior de vehicles. Durant aquest any n'hi ha hagut uns 25. El problema, però, no només són els furts sinó que tots els afectats són usuaris que aparquen al recinte incomplint la senyalització que prohibeix el pas de vehicles. Només es permet accedir a veïns i vehicles autoritzats. El cas més rocambolesc va ser el d'un conductor que va denunciar als mossos que li havien robat objectes personals a l'interior del cotxe rebentant-li el vidre i va acabar amb una multa de 300 euros per haver accedit amb el vehicle. L'Ajuntament denuncia que hi ha vehicles que circulen per la pista forestal a gran velocitat, posant en risc els visitants. També hi ha altres tipus d'incivisme: persones que encenen focs, que deixen l'espai brut o fins i tot que s'emporten hortalisses d'un hort que hi ha dins el recinte. El seu alcalde, Artur Ginesta, fa una crida a respectar les normes perquè tothom pugui gaudir de la visita i la natura.

"El parc de les Cabanes no ha de ser un aparcament públic sinó un lloc de natura per respirar aire pur i no pas fum dels cotxes", assenyala l'alcalde d'Argelaguer, Artur Ginesta. Aquest és un emplaçament emblemàtic per al poble i molt estimat. És el llegat artístic de Josep Pujiula -conegut també com el Tarzan d'Argelaguer o el Garrell- que va morir de forma sobtada el juny de l'any passat als 79 anys mentre treballava en la seva gran passió. Torner mecànic de professió, va dedicar mitja vida a aquest art constructiu com a un hobby, construint torres, laberints i escultures amb la fusta que hi ha a l'entorn. També aprofitava el curs de l'aigua per fer fonts i una petita bassa.

Ara la preocupació dels veïns del poble i de l'ajuntament és mantenir aquest espai en condicions perquè tothom qui ho vulgui pugui venir a visitar-lo. Per ordenar millor el flux de persones, fa un any es va restringir el pas i només poden passar-hi veïns i serveis. També es va habilitar un aparcament al costat del pavelló, a l'entrada del poble, per deixar-hi els cotxes i accedir-hi a peu.

Des de llavors, però, s'han registrat actituds incíviques que van des de conductors que baixen al parc a gran velocitat i estacionen allà, persones que encenen focs o visitants que deixen les deixalles en aquest entorn natural. També hi ha hagut robatoris a vehicles mal aparcats a l'esplanada del parc. Uns 25 durant aquest any. Els lladres trencaven els vidres i s'emportaven mòbils, carteres i bosses de mà. "Creiem que són professionals que es mouen pel territori i que venen aquí de tant en tant aprofitant que els propietaris estan visitant el parc", afirma Ginesta. El cas més rocambolesc va ser el d'un veí que va denunciar precisament als mossos que li havien entrat a robat amb aquest mètode i que va acabar multat amb 300 euros perquè havia arribat amb el vehicle a dins del parc. Ginesta afirma que a vegades els mossos inspeccionen la zona però defensa que el més adient seria que la gent es vagi "conscienciant i s'autoreguli".

D'altra banda, l'Ajuntament està tramitant la instal·lació de càmeres de vigilància a l'Ajuntament i a l'aparcament habilitat per estacionar. Volen donar plenes garanties de seguretat i evitar d'una vegada per totes que els visitants s'endinsin amb el vehicle al parc d'en Garrell.

Robatori d'hortalisses a l'hort

En Pere és el veí que s'ocupa de l'hort que hi ha al final del parc, dins del mateix recinte i a tocar d'unes torres. Des de fa unes setmanes ha penjat cartells demanant que no li trepitgin i que no hi passin gossos. Reconeix que està cansat de les actituds incíviques i explica que un dia fins i tot algú se li va emportar una desena d'enciams que estaven a punt per collir. Malgrat tot, aquest és un espai que li porta molts bons records, perquè ha estat molts anys amic d'en Garrell i s'ha proposat seguir-hi treballant mentre pugui. També és qui s'encarrega d'arreglar desperfectes i de comprovar que les estructures de fusta estan bé.

Cada matí intenta venir a aquest lloc i acaba fent de guia "improvisat" a visitants que li demanen més informació. "Vénen de tot arreu", explica en Pere. Ho corrobora l'alcalde, tot dient que vénen de tots els punts del món, des d'Austràlia fins a l'Argentina, i que és un indret que apareix a les guies de viatge. Per Ginesta, l'obra d'en Garrell atrau per la vida del seu autor i la pròpia història del mateix parc, "una història de construccions i destruccions" perquè sempre va treballar en aquests terrenys que no eren seus. També hi ha molt públic asiàtic que visita aquest indret de la Garrotxa. L'alcalde explica a tall d'anècdota que en Garrell va rebutjar

Fins i tot es va crear una plataforma de suport per evitar que es desmantellés per les obres de desdoblament de la carretera que passa pel costat, la N-260. Els treballs van obligar al Garrell a desmuntar les set torres i el laberint que ja havia construït. Però ell va continuar amb la seva obra i va decidir fer més enllà una zona de fonts, una bassa, una cova-museu i alguna torre, que és el que s'ha preservat ara. L'any 2008 la gent del poble li va fer un homenatge. També va rebre un premi arquitectònic a Nova Zelanda. "Era un fora de sèrie. Fins i tot li van proposar fer una rèplica del parc a la Xina, oferint-li el material i gent, però ell ho va declinar perquè "sempre volia fer la seva", sense compromisos i en plena llibertat.