El reciclatge és el gran repte mundial de la societat del segle XXI. És un desafiament que abasta tothom i cadascú hi pot aportar el seu gra de sorra. Des de posar els residus al lloc que toca fins a aprofitar els materials i donar-los utilitat pràctica nosaltres mateixos. A la xarxa i a les revistes d'entreteniment hi ha idees que ens poden sorprendre pels resultats.
La feina de conscienciar la població de l'esforç de reciclar i escollir és un dels compromisos més importants dels polítics. Per la seva part, i sobre la base de submergir la gent a una informació constant, els mitjans de comunicació han aconseguit que a poc a poc canviïn els hàbits de la gent i cada vegada tots triem més o aprofitem més les coses.
La necessitat de reciclar ve assenyalada pels objectius marcats per la Unió Europea. El percentatge de reciclatge determinat per la Unió Europea és del 50% per al 2020 i del 70% per al 2030. També volen reduir la generació de residus en un 15%.
Per arribar als objectius marcats, l'Agència Catalana de Residus en els darrers anys ha pujat el cost de dur la fracció de rebuig a l'abocador. El cànon ha passat de 19 ? per tona el 2015 a quasi uns 30 ? previstos per al 2020. L'augment del preu de l'entrada dels residus obliga els ajuntaments a millorar la gestió de la recollida i els veïns a col·laborar-hi per no entrar en una fase que dispari el cost de la taxa de recollida. Les gràfiques de l'ACA marquen que un veí del Baix Empordà produeix de mitjana 2,59 quilos de brossa al dia; un de la Cerdanya, 1,96; un de la Selva, 1,77 kg; un de la Garrotxa, 1,40; un del Ripollès, 1,33; i un del Gironès, 1,17. En global les comarques gironines estan força avall en els objectius del reciclatge. La que s'hi apropa més és el Gironès, que volta el 50% de reciclatge
La voluntat de l'Agència és reduir la generació de residus en un 15%. Com fer que els veïns apostem per reduir la generació de residus? El primer consell és que comprem els productes alimentaris segons les necessitats i així no haver-lo de llençar, utilitzar cubells airejats i bosses compostables per reduir el pes de la fracció orgànica, aprofitar els aliments sobrants per elaborar altres plats.
És a dir, cuinar. Aconsellen fer cremes de verdures, farina de galeta amb pa sec, melmelades de pell de taronja o canalons. També aconsellen el compostatge comunitari. Es tracta d'un compostador, on la gent pugui llençar restes orgàniques o de fracció vegetal i convertir-les en adob que serveixi per a fertilitzants.
Hi ha elements que no són menjar i que, en veritat, són difícils de reciclar. Per exemple, els pneumàtics de cotxe o de moto que Catalunya produeix en nombre aproximat de 40.000 pneumàtics gastats a l'any. Els pneumàtics estan fets d'un material que tarda milers d'anys en descompondre's. Amb una base als fons, es poden convertir en un petit hort casolà o en un gran test capaç d'encabir les arrels d'un arbre fruiter o de jardí. Ben ordenats i enganxats poden fer la funció de mobles i el seu cautxú pot servir d'aïllant en les reparacions a la llar. Plens de formigó poden servir de peces per a la construcció d'edificis.
Això no obstant, el que puguin fer les persones inquietes i amb bones intencions no fa gairebé res davant l'acumulació de milers de pneumàtics gastats en la vora de setanta anys d'ús massiu de l'automòbil. Una altra cosa és la termòlisi (dissociació per la calor). La termòlisi consisteix a escalfar els residus a altes temperatures sense oxigen. El sistema aconsegueix fondre grans quantitats de pneumàtics. Feta la termòlisi, d'un pneumàtic en queda un 51% de negre de fum, un producte preuat en la fabricació de plàstics, pintures i fertilitzants. Un 40% es transforma en hidrocarburs aptes per a la calefacció i l'asfalt i el 7% final és el gas que serveix per alimentar el procés.
És una de les esperances per acabar amb els grans dipòsits de pneumàtics. Al 2008, van muntar una planta especialitzada a desfer pneumàtics sobre la base de la termòlisi a València, però va tenir dificultats i va haver de vendre els seus actius.
Un altre residu complicat són les ampolles d'aigua i de refresc de plàstic. Hi ha gent que les fa servir com a dipòsits d'aigua per regar el jardí o l'hort, les converteixen en joguines o les decoren per reconvertir-les.
Això no obstant, la major part de les ampolles van a parar als conenidors grocs d'envasos mitjans i acaben a les empreses de reciclatge. El reciclatge converteix el producte en articles amb propietats físiques i químiques idèntiques a les de la matèria original.
El procés de reciclar les ampolles consisteix a separar els diferents materials, netejar-los de paper i pols i convertir-los en pèl·lets.
Les bosses de plàstic són un dels problemes ambientals que tendeixen a una solució. Fins al 2007, cada català consumia una bossa de plàstic d'un sol ús al dia. Això equivalia a uns 45 milions de bosses a la setmana que acabaven escampades pels boscos, obstruïen canonades o acabaven menjades pels animals. Fins i tot, arribaven al mar, on provocaven greus conseqüències sobre els ecosistemes marins.
Des del març de l'any passat, els catalans paguem per les bosses de plàstic de nanses. Ho fem sobre la base del pacte de la bossa, signat el 2009 i refermat el 2016. Fet sobre la base del principi que qui contamina paga, el pacte és un compromís entre l'Agència Catalana de Residus, els fabricants de bosses de plàstic i les diferents associacions empresarials del sector de la distribució comercial per assegurar una reducció efectiva i sensible del nombre de bosses de plàstic de nanses d'un sol ús consumides.
Un altre residu amb un gran impacte visual són les llaunes de conserves o de begudes. Amb llaunes es pot fer de tot. Per exemple, les llaunes de begudes són molt manipulables. Es poden tallar amb tisores i fer-ne trossos que es poden convertir en qualsevol element de la terra. Tot el que es pot fer amb la papiroflèxia, es pot fer amb llaunes d'alumini.
Els pots de pintura ja són més complicats. Es poden decorar i fer servir per posar llapis o per recipients d'alimentar ocells. Un cop recollits, els recipients de metall tenen un reciclatge del 100%. Els porten a empreses especialitzades que els fonen.
Quasi tots els estris poden ser retornats a una utilitat pràctica per qualsevol persona. Això no obstant, cal tenir precaucions, com posar-se màscara i no tocar-los si són tòxics. Cal que ens posem guants quan podem tallar-nos, per exemple quan tallem llaunes i, sobretot, el que no s'ha de fer és intentar cremar-los.
