09 de gener de 2018
09.01.2018

En memòria de la mestra de Foixà Carmelina Cardona

09.01.2018 | 10:15

Els companys, alumnes i famílies de l'escola de Foixà no ens hem pogut estar d'escriure quatre ratlles a la nostra estimada Carmelina.

La nostra memòria és plena de records i petjades que ella ens va deixar els primers anys del nostre pas per l'escola pública de Foixà.

Vam tenir la gran sort que a una escola tan petita com la del nostre poble, érem al voltant de 10 alumnes de diferents edats, ens toqués una mestra tan gran com era la Carmelina. Eren els seus primers anys d'ensenyament, i la nostra quasi primera professora, i va ser pionera a l'hora d'ensenyar i treballar.

Tant amb els alumnes com amb els mestres, va construir en nosaltres una petita família. Tot i les nostres diferències, ens va ensenyar valors tan importants com la tolerància i el respecte en vers els altres, ens va ensenyar a estimar la vida, a lluitar, a treballar junts i a cooperar. Potenciava les habilitats que cada alumne tenia per poder donar el millor de nosaltres i ens donava suport en les que ens costaven més, per superar-les. No fallava mai a l'alumne que més la necessitava. Ens va fer de mare acollidora a tots, coixí i consol ens els moments difícils.

Tenia esperit crític, però amb humilitat, i una imaginació i inventiva al·lucinant. Descobríem les matemàtiques, el medi ambient... les diferents assignatures al camp, fent excursions pel nostre poble. També treballant amb racons, fent «competicions de mates» amb medalla inclosa. Fins i tot ens va muntar un tipi d'indis al pati!

Aquesta experiència única ens va marcar per sempre, molts en fem «bandera» del privilegi que vam tenir a l'estudiar en una escola, una mestra i una manera de fer així. Mai podrem oblidar tot el que ens va ensenyar.

Ja de grans, ha format part de la nostra vida, ha estat una gran amiga a qui poder confiar les nostres intimitats i neguits;també compartir les nostres il·lusions.

«Si vols aprendre, ensenya», deia el filòsof Ciceró. I aquesta va ser la filosofia que la Carmelina va aplicar.

Carmelina, ara que ets a l'Univers, al Cosmos, esperem que ens cuidis des de la distància i riguis de les nostres situacions còmiques mentre descanses amb els teus germans i pares. Et trobarem molt a faltar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook