Les malalties relacionades amb l'amiant poden trigar fins a 40 anys a manifestar-se i la font d'exposició principal és la laboral, seguida de l'exposició mediambiental, segons un estudi d'investigadors catalans.L'estudi, finançat per l'Idiap Jordi Gol, l'Institut Català de la Salut (ICS) i el Ministeri de Sanitat, s'ha fet al Vallès Occidental, on viuen prop de 500.000 persones, i analitza el conjunt de malalties que han patit per inhalació d'amiant entre el 1970 i 2006.

De tota la població estudiada, 544 persones van ser diagnosticades amb alguna d'aquestes malalties, ja sigui una patologia benigna o maligna. Tres de cada quatre persones estudiades eren homes, d'una edat que oscil·la al voltant dels 60 anys, i prop del 40% dels pacients patien més d'una malaltia relacionada amb l'amiant i un de cada quatre afectats patia una malaltia maligna.

L'estudi destaca que la font d'exposició principal és la laboral i que s'allarga més de 20 anys (70%), seguida de l'exposició mediambiental (15%) i que l'amiant triga uns 40 anys de mitjana a provocar problemes de salut.

Els investigadors defensen que l'estudi suposa un avanç, perquè permet conèixer l'abast de l'afectació de l'amiant en la població; l'efecte sobre la salut quan s'acumulen malalties benignes causades per l'amiant, i possibilita avançar el diagnòstic de patologies causades per aquesta fibra.

Es calcula que al món hi ha 125 milions de treballadors que segueixen, actualment, en contacte directe amb l'amiant, i els investigadors sostenen que «l'absència d'una política de salut dirigida a l'amiant impossibilita erradicar la mort per inhalació d'aquest material». Segons els investigadors, es demostra «l'efecte devastador que té sobre la comunitat una exposició perllongada a l'amiant i que a Catalunya falta una aproximació clínica per iniciar al més aviat possible les tasques preventives i promocionals de salut».

La inhalació d'amiant pot provocar malalties benignes com les plaques pleurals, l'aigua al pulmó i la fibrosis pulmonar, i malignes com el mesotelioma pleural, peritoneal, la neoplàsia broncopulmonar i altres càncers.