Gairebé un de cada quatre ingressos als serveis d'urgències de les comarques gironines els fa el 4% de la població amb la salut més vulnerable. Aquest col·lectiu, integrat per 23.881 pacients gironins, la majoria d'edat molt avançada i que pateix més d'una malaltia crònica, fa el 24% dels ingressos a urgències, el 17% de les visites a l'atenció primària i el 29% de la despesa en farmàcia de l'Institut Català de la Salut (ICS) a Girona, segons les dades de la seva memòria anual del 2016, publicada recentment.

Per adaptar els recursos a les necessitats assistencials de cada persona, els sistemes sanitaris agrupen els ciutadans en categories, segons els problemes de salut que pateixen i el suport que necessiten, com per exemple l'atenció domiciliària i l'assistència pal·liativa. Aquesta estratificació ajuda a centrar-se en els pacients amb més necessitats i planificar estratègies concretes per abordar cada col·lectiu, com la coordinació entre els diferents nivells assistencials i amb els recursos comunitaris.

En el cas de l'ICS -l'empresa pública responsable de l'hospital Josep Trueta i l'atenció primària que presta servei a 460.000 gironins, el 70% de tota la població de la regió sanitària de Girona-, la classificació que es fa servir són els anomenats grups de morbiditat ajustats, els GMA. Aquest sistema ideat per l'ICS i el CatSalut classifica la població en cinc grups de risc: molt baix, baix, moderat, alt i molt alt.

Els GMA són excloents, per tant, cada persona pertany a un únic grup, i tenen en compte la multimorbiditat -si es pateix més d'una malaltia-, especialment afeccions cròniques, per assignar a cada individu un nivell de complexitat determinat.

Unes 277.000 persones, la meitat de la població gironina assignada a l'ICS, se situa en el grup de risc clínic molt baix; el 28% en la categoria de risc baix; el 15%, en el conjunt de risc moderat; el 3%, en el grup de risc alt, i l'1%, en l'agrupació de risc molt alt.

Al conjunt de Catalunya, les proporcions són molt similars. A mesura que augmenta l'edat, el percentatge de persones amb un estat de salut més fràgil també és més alta. Així, el 97% dels pacients catalans que es troben en el grup amb més risc tenen més de 60 anys i el 56%, més de 80. Els majors de 60 anys representen el 24% de la població assignada i els més grans de 80, el 6%.

Tot i que suposen una petita part de la població, les persones incloses en els estrats superiors de risc representen un impacte molt elevat respecte del consum de recursos assistencials.

Així, per exemple, prop del 39% dels pacients més fràgils -uns 4.400 gironins- han fet com a mínim un ingrés als serveis d'urgències el darrer any, un percentatge que baixa fins al 18,6% en el cas del col·lectiu amb risc alt -integrat per 19.487 persones a Girona- i que es desploma fins al 2% si ens fixem en el grup dels usuaris més sans.

El col·lectiu més vulnerable també recorre més freqüentment als centres d'atenció primària. Si el grup de gironins amb menys risc clínic passa per l'ambulatori menys de tres vegades l'any, en el cas de l'1% més vulnerable, ho va fer de mitjana 36 vegades durant el 2016, xifra que suposa dotze vegades més.

Lògicament, la despesa en farmàcia també és més elevada entre els pacients que tenen un risc més alt. Així, el col·lectiu de persones amb la salut més precària consumeix fàrmacs per valor de 1.324 euros anuals, enfront dels 13 euros que gasten en medicaments els usuaris de la sanitat que tenen el risc més baix.