Els advocats que representen més de 200 afectats per les càrregues de l'1-O en col·legis gironins han aconseguit identificar una trentena de policies espanyols i guàrdies civils, a partir de les diligències que han sol·licitat al jutjat d'instrucció que s'ha fet càrrec de les denúncies. Es tracta dels responsables operatius de cada comandament, a més d'alguns agents concrets com el qui portava la càmera GO PRO abans de l'operatiu al Col·legi Verd.

Els lletrats es mostren satisfets amb la instrucció que està duent a terme el jutjat que ha agafat la causa, i consideren que el procediment és "pioner a Catalunya". Tot i això, lamenten l'actitud "reticent" del Ministeri d'Interior a l'hora d'identificar els agents antidisturbis i de policia judicial que van actuar a les ordres dels responsables operatius.

La querella que agrupa més de 200 denunciants per les càrregues de l'1-O a Girona segueix endavant. Després que tots els afectats hagin passat el reconeixement mèdic davant dels forenses, ara s'ha aconseguit identificar una trentena dels policies que van estar en l'operatiu. Les diligències demanades pels lletrats doncs, segueixen donant fruits. De fet, un dels advocats voluntaris l'Albert Carreras assegura que "el procediment està sent normal" i no contempla "en cap cas" un arxivament de la causa.

El problema però, explica Carreras és que s'estan identificant només els responsables operatius. En concret, el Ministeri d'Interior ha respost a les diligències que ha requerit el jutjat, però els lletrats critiquen les "reticències" a dir quins eren els agents que van actuar. "El què hem de fer és demanar el nom de l'agent a partir del número d'identificació policial de cadascun d'ells que veiem a través de les imatges", subratlla Carreras.

Tot plegat fa que el procés sigui més lent del que s'esperava. El govern espanyol no diu quins agents estaven destinats a cada col·legi, sinó que només facilita la identitat dels tres màxims responsables i la procedència de la unitat. "Per exemple, els policies que van actuar al Col·legi Verd sabem que són de Saragossa, però només estan identificats tres caps operatius", concreta Carreras.

Per això, els lletrats demanen que el Ministeri doni més informació dels policies actuants, ja que d'aquesta manera s'estalviaria temps. En qualsevol cas, Carreras deixa clar que els agents que es van sobrepassar en les seves funcions poden ser identificats a través dels recursos gràfics, especialment les imatges que també s'incorporen a la causa.

L'objectiu final, explica l'advocat, és saber "qui va donar les ordres" i si cal demanaran que s'investigui als caps del dispositiu, siguin policials o polítics. "Volem arribar a saber qui va ordenar i què va ordenar", assenyala Carreras.

Amnistia Internacional "hi està a sobre"

Els advocats han explicat que un dels avantatges que tenen en aquesta causa és la implicació que ha mostrat Amnistia Internacional. L'organització humanitària està en contacte amb els lletrats i fa informes en relació a l'actitud del govern espanyol a l'hora de donar la informació que se li requereix.

En aquest sentit, Carreras destaca que el fet que Amnistia estigui "fent seguiment estret" del paper la fiscalia i el Ministeri, "els ajuda" a que el govern espanyol accedeixi a facilitar la informació. "Ells estan vetllant pel compliment de les obligacions legals del Ministeri", ha conclòs.

Reconeixement mèdic i declaracions

En els últims mesos, els diferents afectats per les càrregues han anat passant pel metge forense per tal de certificar les lesions que denunciaven. Aquest tràmit - imprescindible per donar continuïtat al procés judicial - s'ha allargat per la gran quantitat de persones que s'han adherit a la denúncia troncal presentada pels advocats voluntaris.

Està previst que el mes de febrer, els primers afectats comencin a passar per davant del jutge instructor per tal de donar la seva versió dels fets. Amb tot, els lletrats reconeixen que es tracta d'un procediment que serà "llarg i complex", si bé estan satisfets de com avança la causa.