El 90% dels professors viuen situacions de violència en els seus centres de Primària i Secundària espanyols, segons una enquesta del sindicat de funcionaris docents CSIF, presentada divendres passat, coincidint amb l'aprovació de la reforma de l'Observatori de Convivència Escolar en el Consell de Ministres. Baralles, insults, vexacions entre els alumnes, vandalisme, destrosses de material, conflictes amb component racista i enfrontaments a través de les xarxes socials són les situacions de violència més habituals descrites pels 2.000 docents enquestats.

Aquests professors adverteixen també de les amenaces que pateixen per part de les famílies, a més de la manca de respecte, de reconeixement de l'autoritat docent, violència psicològica, situacions d'indefensió i manca de suport per part de l'Administració educativa, el representant de la qual és el director. L'estudi revela que més de la quarta part dels enquestats considera que la vida al centre educatiu «no és agradable» i que la disciplina és «insuficient». A més, hi ha un 75% que creu que el professorat té «molt poca» o «cap» autoritat.

El president nacional del Sector d'ensenyament de CSIF, Mario Gutiérrez, apunta que es tracta, majoritàriament d'una «violència constant i soterrada», moltes vegades «subtil», a la qual han de fer front diàriament els professors espanyols, encara que la seva màxima expressió es dóna en els casos que acaben publicant els mitjans de comunicació, com el suïcidi d'un alumne que pateix assetjament o la pallissa a un docent. Així mateix, adverteix que aquestes situacions són provocades per una minoria, és a dir per «dos o tres alumnes d'una classe de 30», i per alguns pares que, tot i això, fan «molt difícil» el desenvolupament en condicions normals de la seva tasca educativa. «Aquesta violència de nens, que no s'ha solucionat en el seu degut moment, genera després grans problemes en la societat quan són adult», remarca Gutiérrez.

Els resultats d'aquesta enquesta posen de manifest que el 28% dels docents que hi han participat creu que la relació amb els pares dels seus alumnes són «molt dolentes», «no bones» o «inexistents» i que hi ha fins i tot un 17% que assegura que «no té bona relació» amb els estudiants. Per a aquest sindicat, la principal causa d'aquesta «preocupant» situació és la manca d'autoritat del professorat, de protocols consensuats i de mitjans per fer front, per exemple, l'assetjament a través de les aplicacions mòbils.

Retallades de personal

Segons el president del sindicat, la manca d'un Estatut Docent, en el qual quedi reflectit els drets i deures dels professors, així com el seu estatus, fa que es produeixin aquestes circumstàncies. A més, adverteix que el reconeixement d'autoritat pública dels docents està recollit en un article de la LOMCE «sense cap desenvolupament». També atribueixen aquest problema a les retallades de personal, l'increment de la ràtio dels alumnes per aula i al dèficit de professorat de reforç i suport.

A més, Gutiérrez indica que l'Observatori Estatal per a la Convivència Escolar, la reactivació del qual va aprovar divendres el Govern amb la reforma del decret que el regula, és un mitjà «ineficaç». En aquest sentit, apunta que els docents, «principals» actors en la prevenció de la violència escolar estaran «infrarepresentats». Segons la seva opinió, aquest òrgan consultiu es va crear amb una finalitat «política» i «no per resoldre res».