L'Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa ha alertat dels efectes que pot produir la continuïtat de la sequera En un escrit publicat a la pàgina web de l'entitat, els naturalistes demanen un canvi en les polítiques de consum d'aigua per tal de poder mantenir l'ecosistema actual i alhora combatre el canvi climàtic.
A la Garrotxa, en la tardor, només es van recollir 35 metres cúbics d'aigua per metre quadrat. És menys del que es pot recollir en un sol dia de pluja intensa.
En les primeres setmanes de l'hivern, ha plogut, però poc i de manera insuficient com per posar aigua visible als rierols, rieres i el mateix riu Fluvià.
Ahir, el curs de la riera de Riudaura des del pont de l'Hostal del Sol s'observava, a banda i banda, del tot sec. Des del pont a la vista no es veia aigua i si continuaves per la vora tampoc podies caminar i caminar sense trobar altra cosa que pedres, fang i esquelets d'arbres caiguts.
Sense aigua als salts
En el seu escrit els naturalistes avisen que des de fa temps l'aigua no flueix pels salts de Falgars i de la riera de Joanetes. La visió del l'aigua que cau entre la bruma de la pluja és un exponent de la coneguda humitat de la Garrotxa. Pel que fals als rierols de la conca alta del Fluvia que estan secs enumeren el Gurn (al salt del Sallent i al racó de la Cot) i el Tirafaves a la Pinya.
El Fluvià en el seu pas per Olot apareix amb poca aigua. El curs ha quedat reduït al mínim per l'ús d'uns pocs ànecs i molt voltat de branques i de pedres de la llera. Això no obstant, segons han informat fons dels naturalistes, la fauna grossa no corre perill. És a dir, l'aigua és suficient per a les aus aquatiques, les llúdrigues i els peixos grossos de les gorgues.
Una altra cosa, segons exposen els naturalistes, són les formes de vida de menys volum. Apunten que aquestes formes de vida estant al límit del grau màxim de manca d'oxigen i d'aigua que poden suportar. Indiquen que el desequilibri de nodrients provocat per la sequera pot acabar amb gran quantitat de peixos petits, granotes, salamandres, insectes i espècies vegetals. Aquests animals s'amaguen sota el llot, però en moltes zones ja només hi ha terra seca.
Els naturalistes assenyalen que quan hi hagi una revinguda els animals que ara estan amagats al llot aniran a parar al mar, on acabaran d'aliment de la fauna del mar. Des de fa temps, els naturalistes i la CUP En el seu manifest exposen:«Tenim 3 polígons industrials, ramaderies importants i molts de camps de blat de moro regats amb reg aeri. En aquests sentits, reclamen nous comportaments en el consum d'aigua per tal d'evitar o de reduir els efectes de les sequeres produïdes pel canvi climàtic.
Consideren que «és el moment d'accelerar la transformació ramadera i pagesa». Apunten que no s'ha de prioritzar la quantitat de producció, perquè els preus baixen pels excessos de producció.
Indiquen que «la indústria i les altres activitats econòmiques no han d'externalitzar costos ambientals, ni actuar com si la societat tingués l'obligació de sacrificar el futur ambiental a canvi de llocs de treball».
Consideren que com més ràpides siguin les accions destinades a la limitació del consum d'aigua, més possibilitat hi ha de salvar la conca alta del Fluvià tal com l'hem vista tota la vida.
Els naturalistes proposen la recuperació d'habitats naturals. En els darrers temps el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ha fet reserves de crancs autòctons i de musclos de riu.
El grup municipal de la CUP La regidora, Mireia Tresserras (CUP), va assenyalar el consum d'aigua de la indústria càrnia instal·lada al costat del Fluvià o a prop de l'aqüífer situat als termes de la Vall d'en Bas, les Preses i Olot i que proporciona aigua a la Vall d'en Bas i Olot.
