Marxar de casa dels pares i començar un projecte de vida propi, en solitari o en parella, és cada vegada més complicat per als joves gironins. Les xifres oficials indiquen que, lluny de remuntar un cop superada (diuen) la crisi econòmica, continuen empitjorant i cada cop són més els que han d'ajornar la sortida del «niu», un petit exemple de com els joves són un dels col·lectius que han quedat més perjudicats en aquests últims anys. Primer, en termes de feina (la taxa d'atur del jovent a les comarques gironines, d'entre 20 a 34 anys, es manté al voltant del 20%, segons dades del 2017 de l'Institut d'Estadística de Catalunya). A això cal sumar-hi que, en termes generals, els preus han augmentat mentre els salaris o bé s'han mantingut o han baixat, amb la consegüent pèrdua de poder adquisitiu.

Però també quant al seu projecte de vida. En concret, la població de joves de 18 a 35 anys, una edat crucial quant a la progressió personal i familiar, no només s'ha vist reduïda notablement (molts d'ells obligats a buscar-se la vida a altres països per buscar feina o per estudiar) sinó que han tingut i tenen problemes per marxar de casa; és a dir, per emancipar-se.

Les xifres demostren que els gironins d'entre 18 i 35 anys que s'han pogut emancipar s'han reduït en un 29,71% entre el 2012 i el 2016. O el que és el mateix, en quatre anys hi ha gairebé un 30% més de joves que viuen amb els pares. Per posar números, l'any 2012 hi havia un total de 76.682 joves, en aquesta franja d'edat, emancipats. L'any 2014 la xifra va baixar a 69.966, el 2015 a 64.583 i el 2016 es va quedar en 53.903.

Aquestes dades formen part de l'Enquesta Contínua de Llars elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), facilitades pel Govern espanyol en una resposta escrita al diputat gironí del PSC al Congrés dels Diputats, Marc Lamuà. Per elaborar-les, es van sumar les persones d'entre 18 i 35 anys que no conviuen amb cap persona major de 35 anys. Per tant, no es consideren situacions com parelles en les quals un dels seus membres té més de 35 anys.

Del conjunt dels 53.903 joves que el 2016 estaven emancipats, la majoria (33.063) vivien en un pis de lloguerxifra que suposa un 61,3% del total. En canvi, els que ho feien en un habitatge en propietat només suposaven el 30,4% (16.400 joves) mentre que 4.441 dels emancipats (un 8,2%) estaven en un habitatge cedit. Les xifres contrasten, i molt, amb les del 2012.

D'aquesta manera, pel que fa al tipus d'habitatge, la tendència ha estat clara, amb un fort retorn dels joves a optar pel lloguer enfront dels pisos en propietat. En percentatges generals, del 2012 al 2016 els emancipats en un pis en propietat han caigut un 54,75%. A més, fa quatre anys la situació era la contrària amb una majoria dels emancipats que residien en un habitatge que tenien en propietat. En concret, dels 76.682 joves que el 2012 havien marxat fora de casa dels pares, 36.240 (un 47,3% del total) ho feien en un pis en propietat (comprat o a nom seu) mentre que un 45,4% (34.848 joves d'entre 18 i 35 anys) estaven en un habitatge en règim de lloguer i un 6,5% (5.593) en un habitatge cedit. La tendència dels joves per començar a optar majoritàriament per un lloguer va començar el 2014, llavors eren 25.185 joves en un pis en propietat (36%) enfront dels 37.719 (53,9%) que havien llogat l'habitatge d'un total de 69.966 joves que llavors hi havia emancipats a les comarques gironines.

L'any 2015 aquesta diferència entre tipologia d'habitatges va seguir augmentat. Dels 64.583 emancipats que, com recordem, anaven disminuint progressivament, un 31,7% (20.487) llavors estaven en un habitatge en propietat i creixien fins a un 57,1% (36.899) els que ho feien en un lloguer mentre que un 11,1% (7.197) estaven en un habitatge cedit.

En paral·lel, pel que fa al tram de gironins de 20 a 35 anys -segons les xifres facilitades era de 125.948 joves el 2016- indiquen que 50.243 no estaven encara emancipats (un 39,9%). En canvi, el 2012, d'un total de 165.837 joves, un 34,3% (56.845) encara no havien marxat de casa els pares.