Més de setanta persones de les comarques gironines ja han cedit mostres biològiques per intentar localitzar les restes dels seus familiars víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista Al llarg del 2017, 73 gironins s'han sotmès a les proves d'ADN que s'han anat duent a terme en diferents sessions al CAP Güell de Girona en el marc del Programa d'Identificació Genètica que impulsen conjuntament els Departaments d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, el de Salut i el de Justícia.
Des que es va posar en marxa aquest programa, que pretén contrastar el material genètic , ja es disposa de més d'un miler de mostres de saliva, 1.087, recollides pels professionals del Laboratori de Genètica de l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, que es desplacen a centres sanitaris de cada demarcació.
Per fer la recerca del familiar desaparegut a partir del material genètic, cal inscriure's prèviament al Cens de Persones Desaparegudes, on es recull el nom del desaparegut, l'últim lloc on es té constància que va estar i qualsevol detall que pugui ajudar a identificar-lo.
Segons les dades del Departament d'Afers Exteriors, aquest registre de persones que busquen els seus familiars té més de 5.300 inscrits arreu de Catalunya, 368 dels quals són de les comarques gironines. A més de catalans, però, des del registre també es busquen soldats d'altres punts de l'Estat i brigadistes internacionals.
La recollida de mostres s'ha començat pels familiars més directes dels desapareguts, com els germans o els fills, que són alhora els més veterans, i s'incorporen a una base de dades que s'ordena i classifica per poder-los encreuar amb el perfil genètic de les restes òssies sense identificar.
I és que, a més de les proves d'identificació genètica als familiars de desapareguts, el programa inclou la identificació de les restes òssies exhumades a Catalunya. Durant l'any passat, segons les dades de la conselleria, es van exhumar restes de 130 individus en diferents actuacions repartides arreu del país incloses en l'anomenat Pla de Fosses 2017-2018.
El soldat desconegut de Cassà
En el cas de les comarques gironines, aquest estiu es va exhumar la tomba del soldat desconegut, a Cassà de la Selva.aquest estiu es va exhumar la tomba del soldat desconegut, a Cassà de la Selva La fossa, situada al marge de l'anomenat camí de Cal Porrer, contenia les restes d'un individu, probablement un brigadista internacional, que hauria lluitat al bàndol republicà durant la Guerra Civil. A més d'un crani trencat i altres ossos, a la sepultura també s'hi va trobar un retall de teixit d'una solapa amb una estrella vermella de l'uniforme d'un soldat republicà.
Aquestes restes s'han de contrastar amb les de dues famílies que el 2014 es van dirigir a l'Ajuntament per veure si podria ser el seu avantpassat i que també s'han inscrit al Cens de la Generalitat. Es tracta de les famílies d'un brigadista txec i d'un altre croat que van lluitar per la República i que van morir durant la retirada a França.
Per a l'exhumació d'aquesta fossa, com en molts altres casos, va ser clau la memòria popular, ja que durant dècades al municipi s'ha parlat de la història del soldat desconegut i de la tomba, al mig de les Gavarres, que s'ha preservat durant 80 anys.
A banda de Cassà, també s'ha treballat a l'Ebre, al Priorat, al Penedès, a Osona o al Pallars Jussà i s'han localitzat més d'un centenar de fosses noves, que s'han afegit al mapa amb el qual treballa la Generalitat.
