El Banc d'Espanya se suma també al cúmul d'alertes sobre les greus conseqüències de l'«hivern demogràfic» per a l'economia. En una anàlisi publicada aquesta mateixa setmana sobre l'evolució a la zona euro de la taxa de participació -la quantitat d'habitants en edat de treballar que estan contractats o busquen ocupació activament-, el supervisor ressalta la importància que va tenir la millora de la formació en l'accés de la dona al mercat laboral i, per tant, en l'increment de la taxa «de forma sostinguda i persistent». Però aquest efecte «s'està esgotant», segons el Banc d'Espanya, «i en el millor dels casos» només servirà per «compensar» el llast de l'envelliment en l'ocupació.
L'anàlisi sosté que alguns estats ho tenen menys complicat que uns altres. Alemanya i Països Baixos parteixen d'una taxa de participació més alta i Bèlgica, Grècia o Itàlia encara disposen «de marge d'increment» entre les dones i els residents de més edat. Passa el mateix, «encara que en menor mesura», a França, Portugal i Espanya, fet que demostra que l'envelliment és un problema de les societats europees. Fins i tot dins d'Espanya no és una cosa excepcional d'una part del territori. Encara que el nord d'Espanya -amb Galícia com a paradigma- és tradicionalment exemple del problema, el declivi de la piràmide demogràfica s'estén a tot l'Estat i Girona se situa entre les 15 primeres províncies amb les alces més grans en la despesa de les pensions.
La nòmina de les jubilacions, pagues de viduïtat, orfandat, en favor de familiars i les d'invalidesa va assolir fins a novembre del passat any els 99.211 milions d'euros a Espanya, segons les dades publicades per la Seguretat Social, sense els diners per a les mútues col·laboradores. Són gairebé 1.000 milions d'euros més que en el mateix període de 2016, la qual cosa suposa un increment de l'1%.
El percentatge reflecteix, evidentment, l'evolució del cost de les pensions per a la caixa del sistema. Però no quin ha estat el comportament en la majoria d'autonomies. En totes va augmentar amb força la partida, a excepció de Madrid, on baixa al voltant d'un 11%. Amb els volums de població que mou, la caiguda a Madrid pressiona a la baixa la mitjana del conjunt de l'Estat.
El cost a les comarques gironines ascendeix, de moment, a prop de 1.491 milions d'euros, davant dels 1.438 milions de l'exercici anterior. La pujada, d'un 3,6%, és una de les més altes entre les 52 províncies. A Catalunya només Tarragona supera aquest creixement. Per sobre de Girona, la despesa dedicada a les pensions creix a Canàries, Navarra, Balears o La Rioja.
Fins a on influeix l'import de les pensions en la variació de la despesa? Amb el balanç de desembre, la pensió mitjana a la demarcació de Girona se situa en 849,83 euros, que són 76,03 euros menys que la mitjana estatal, però les estadístiques del nombre de pensionistes i els actius (habitants en edat de treballar) confirmen que en l'evolució té molt a veure també amb el conflicte demogràfic.
El total de pensions abonades es va incrementar el passat any un 1,8% a l'estat. A les comarques gironines, amb 156.205 prestacions en vigor, pràcticament va fer el mateix, amb un 1,03% més.
En els últims 5 anys, Girona ha perdut més de 10.000 treballadors en actiu, el 2,7%. Al tancament del tercer trimestre de 2012, Girona comptava amb 389.200 veïns en edat de treballar i al desembre de 2017 eren 378.500. En el conjunt de l'Estat la reducció va ser del 3%, fins als 22,78 milions.
I com van els ingressos de la Seguretat Social? La recent decisió del Govern de concedir un altre megapréstec de 15.000 milions d'euros per afrontar les extres de 2018 als pensionistes -el 2017 es va utilitzar també un crèdit de 10.000 milions i 7.100 milions de la guardiola- evidencien l'enorme desequilibri del sistema.
Per cotitzacions, amb 301.019 afiliats, l'organisme va recaptar a Girona fins a novembre més de 1.200 milions d'euros, un 5,06% per sobre de 2016. La pujada estatal va ser del 4,6%.
