06 de febrer de 2018
06.02.2018

Certifiquen la qualitat del cel nocturn al Pirineu gironí

Territori ha avaluat la qualitat del cel dels parcs naturals com a l'Espai de l'Alta Garrotxa i les capçaleres del Ter i del Freser

06.02.2018 | 13:52
Albanyà és un referent astronòmic. En la imatge, inauguració del nou observatori l´any passat.

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser i l'Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa gaudeix de cels foscos i de qualitat i corroboren que la franja pirinenca catalana té les condicions per crear una zona de protecció del medi natural nocturn. Així ho indica l'estudi del Departament de Territori i Sostenibilitat sobre qualitat del cel nocturn iniciat el 2012 i que en la campanya 2017 s'ha centrat en els parcs naturals.

En concret, al voltant del Parc de Capçaleres del Ter i del Freser, després dels mesuraments efectuats sense lluna ni núvols i amb bona meteorologia, s'han observat valors de bona a qualitat excel·lent mentre hi ha influència de grans poblacions com Ribes de Freser i Camprodon a zones externes al parc. A més, els petits nuclis tenen poca influència en la brillantor global. Al Parc hi destaquen valors excel·lents entre Setcases i Vallter, amb un cel nocturn que obté la màxima qualificació.

A l'Espai d'Interès Nacional de l'Alta Garrotxa, els valors també han estat molt bons però, segons l'estudi, hi ha una important zona de l'espai natural que no ha estat representada, hi ha hagut rutes i mesures realitzades que no s'han pogut validar per complet a causa de períodes d'alta humitat i a zones d'alta densitat de vegetació. Per això, s'han emplaçat a properes campanyes per completar la zona analitzada. Es tracta d'una zona on, de fet, el Consorci de l'Alta Garrotxa va instal·lar sensors per avaluar el cel i permeti elaborar un document sobre la vialitat de valorar i protegir el cel nocturn.

Pel que fa al Parc Natural de Montserrat, hi ha la influència de brillantor de les grans zones metropolitanes properes, que fa que no es puguin assolir nivells de qualitat molt bons a cap indret de l'espai natural, conclou l'estudi.

En canvi, destaca l'excel·lent qualitat del cel nocturn al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (refugis d'Amitges i l'Estany Llong). A Aigüestortes demanaran la certificació Starlight el 2018. Alhora, el Montsec manté els nivells de qualitat excel·lents dels anys anteriors i la Fundació Starlight, que gestiona les Certificacions per delegació de la Unesco, els va renovar la Certificació com a Reserva i Destinació Turística Starlight per 4 anys més.

Una distinció que a Girona té el càmping d'Albanyà (el primer de la península a rebre-la) i l'acredita com un equipament respectuós amb els «cels foscos» i idoni per a l'observació de la Via Làctia; o altres llocs com l'hotel Santuari dels Àngels o al massís de les Gavarres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook