El Jutjat Penal número 5 de Girona ha condemnat els set activistes anti-MAT jutjats el passat dia 2 de febrer. La sentència accepta les peticions de la fiscalia i l'acusació particular -exercida per Red Eléctrica- i els condemna per un delicte de coaccions i un altre per desobediència amb una atenuant molt qualificada de dilacions indegudes per la llarga espera.

Als documents es relata que el 24 de març del 2010 els agents dels Mossos d'Esquadra van anar fins al Pla de les Mines -una zona boscosa del terme municipal de Sant Hilari Sacalm- per tal de desallotjar els activistes que hi estaven protestant contra la MAT des de feia aproximadament cinc mesos. Al lloc dels fets també s'hi va desplaçar una magistrada del Jutjat d'Instrucció Número 1 de Santa Coloma de Farners.

Tal com relata la sentència, en arribar els agents «es van trobar amb rases excavades al mig del camí i amb barres introduïdes al terra que sobresortien» per tal d'impedir el pas de possibles vehicles.

Al campament hi havia «diferents estructures fetes amb lones, fustes i cordes», forats excavats a terra i plataformes elevades de fins a 13 metres d'altura als arbres. Els activistes estaven col·locats a sobre d'aquestes, a excepció d'un d'ells, que s'havia enterrat en un forat i estava encadenat a un bidó ple de ciment.

El jutjat reconeix que durant el desallotjament no es va donar cap episodi de violència, però aquesta «resistència passiva» va obligar els agents a pujar als arbres per baixar-los.

Protesta pacífica

El document elaborat pel jutge José Luis Gómez Arbona sosté que la protesta dels activistes per evitar la construcció de la Torre de Molt d'Alta Tensió va ser en tot moment «pacífica», però aquests arguments no deixen sense efecte que els set condemnats cometessin un delicte de «coacció» impedint que la companyia pogués dur a terme els treballs, i un altre de desobediència greu a l'autoritat, perquè quan els agents els ho van requerir aquests es van negar a abandonar el campament.

Absolts dels 41.000 euros

Per tot això, el jutjat obliga a cadascun dels activistes a pagar una multa de 544 euros. Al mateix temps els absol de la petició de 41.000 euros de responsabilitat civil que havia demanat prèviament Red Eléctrica.

La companyia assegurava que aquesta és la xifra que els va costar retirar les estructures del campament i deixar la parcel·la a punt per començar les obres. El jutge tomba aquesta petició, assegurant que «els treballs no estan prou acreditats», però no tanca la porta a la companyia a que pugui «reclamar pels danys i perjudicis» a través de la via civil.

Pel que fa a la defensa, amb l'advocat Benet Salellas al capdavant, ja ha anunciat que presentarà un recurs d'apel·lació contra la sentència que encara no és ferma i que serà resolta per l'Audiència de Girona.