13 de febrer de 2018
13.02.2018

Els denunciants de les càrregues de l'1-O comencen a declarar al jutjat

Els primers afectats a passar per mans de la justícia asseguren que s'han sentit «culpabilitzats» per la fiscalia i la jutgessa que porta el cas · Els advocats voluntaris se centren a intentar demostrar que l'actuació policial va ser «desproporcionada»

14.02.2018 | 23:41
Els denunciants de les càrregues de l'1-O comencen a declarar al jutjat

Les denúncies que van interposar els afectats per les càrregues policials de l'1-O continuen fent camí. Després que els forenses els visitessin, per certificar les lesions que van patir, ahir els primers denunciants van començar a declarar davant del jutjat d'instrucció que porta el cas. Entre aquest passat dilluns i el 12 d'abril, més de 200 afectats explicaran què van viure el dia del referèndum. La majoria d'ells ho faran assistits pels advocats voluntaris, que volen demostrar que l'actuació de la policia i la Guàrdia Civil contra els col·legis electorals va ser del tot desproporcionada.

En total, per tota la jornada hi havia citats una vintena d'afectats. El passat 1 d'octubre, van patir les càrregues a Pedret, al centre cívic Ernest Lluch, al Servei Municipal d'Ocupació (SMO) de Sant Narcís o al pavelló de Sant Julià de Ramis. Un a un, els denunciants es van anar esperant que els cridessin a fora la sala de vistes. A la porta, el cartell que hi havia penjat ja era prou explícit: «Perjudicats 1 d'octubre». Però després de passar davant la jutgessa, molts dels afectats per les càrregues sortien xocats –i alguns, fins i tot indignats- pel que es van trobar a dins.

«Com si ens culpabilitzessin»

«A vegades, semblava que et culpabilitzessin a tu del que va passar», explicava una de les denunciants, la Montse Oller, en referència a l'actitud «insistent» de la fiscal i, fins i tot, de la mateixa jutgessa. El dia 1 d'octubre ella es trobava a Pedret i recorda la càrrega policial «com un malson». «Som aquí per intentar que hi hagi una mica de justícia, però a dins el que m'han preguntat és què hi fèiem, nosaltres allà, si havíem oposat resistència i si havíem sigut violents», va concretar. En la mateixa línia també s'explicava la Mireia Ripoll. El dia del referèndum, ella també va viure les càrregues de Pedret. Va perdre una arracada, li van estripar el jersei i ahir portava fotos que testificaven les lesions que va patir.

«Ha sigut molt dur, perquè encaminen les preguntes a voler-te fer veure que has fet alguna cosa dolenta; no hi ha dret», va explicar, a la sortida de la declaració. «Et demanen si sabies que el referèndum era il·legal, quan allò que estàvem fent era exercir el nostre dret a votar i protestar», va afegir, precisant que la policia «va carregar» perquè va voler, ja que si volia «podia entrar perfectament al col·legi sense fer ús de la força».

Entre els qui van viure les càrregues a Sant Narcís, i que van passar pels jutjats, hi havia l'Anna. Després de declarar, va explicar que es va sentir com si fiscal i jutgessa volguessin «convertir una denúncia per violència policial» en un delicte «per impedir una votació que consideren il·legal».

«Feien servir un to bastant autoritari: tinc la sensació de ser una formigueta davant d'un imperi», va explicar posteriorment. El dia 1 d'octubre, ella va anar a defensar un home gran a qui la policia colpejava. Va ser aleshores, explica, quan un agent la va empentar, la va fer caure a terra, li va donar una puntada de peu als ronyons i li va trencar una costella. «Això és clarament la persecució contra un poble», va dir.

Un dels advocats voluntaris, en Jordi Colomer, va explicar que la seva postura és la de fer veure que l'actuació policial va ser «del tot desproporcionada». Colomer recorda que, el dia del referèndum, aquells qui eren als col·legis electorals van actuar de manera «pacífica» i «en cap moment van impedir l'actuació dels agents».

Justificar les actuacions

L'advocat, però, sí que admet que durant les declaracions, les preguntes de la fiscalia «van més encaminades a justificar l'actuació policial» i fer veure que els denunciants «podrien estar obstruint» l'acció dels agents. «Nosaltres, però, entenem que en cap moment hi va haver obstrucció, sinó brutalitat policial», conclou.

A l'hora d'obrir diligències, de moment el jutjat d'instrucció ha aplegat totes les denúncies per col·legis electorals. És a dir, que ha obert un procediment per a cadascun dels centres de votació. I aquí dins, també hi ha inclòs la querella conjunta que van presentar els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva.

En paral·lel, el jutjat també ha rebut un primer informe sobre els policies i guàrdies civils que l'1-O van anar als col·legis electorals. El document, però, identifica els responsables de l'operatiu i només algun dels agents que van prendre part a les càrregues.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook