L'Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques posarà en marxa a Blanes el quart club social dirigit a persones amb un trastorn mental sever a les comarques gironines. El nou equipament, ubicat al Casal Cívic Can Borrell de Blanes, s'afegeix així als clubs de Girona, Figueres i Palafrugell. Aquesta estructura de suport social a les persones amb malaltia mental es posa en marxa amb 30 places i iniciarà les activitats d'aquí a uns quinze dies. Per poder accedir-hi, la persona interessada ha de ser major edat i trobar-se en una situació d'estable de la seva malaltia. En aquests moments l'associació està realitzant les entrevistes als candidats.
El club social, que busca millorar la qualitat de vida dels usuaris i les famílies a partir de les activitats de lleure, és un recurs subvencionat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, que compta amb el suport de l'Ajuntament de Blanes. L'any 2016, els clubs de la demarcació van atendre 104 usuaris.
El club té una funció rehabilitadora i d'inclusió social, i posa èmfasi en la participació activa dels usuaris, fent servir el lleure per assolir hàbits de salut, independència i participació en la comunitat.
«Tractem que la persona amb malaltia, que moltes vegades es també persona amb dependència, agafi les regnes de la seva vida», destacava la presidenta de l'associació, Maria Combalia, durant la presentació del club.
Per la seva banda, el doctor Javier Merino, cap de sector de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions a la Selva marítima, va subratllar l'increment de la incidència de les malalties mentals en la població i la necessitat del nou recurs. «Petits fets poden significar grans canvis», va dir el psiquiatre.
Al club s'hi treballa la socialització de les persones amb trastorns mentals a través de les seves capacitats amb un programa grupal d'activitats i de tallers amb seguiment individualitzat, on la persona és la protagonista en decidir l'ocupació del seu temps. Es fan activitats com ara anglès, costura, cuina, dibuix o esports, fins a estimulació cognitiva, excursions, informàtica, manualitats, teatre, etc.
En aquesta línia, la directora dels serveis territorials de Treball, Afers Socials i Famílies, Marta Casacacuberta, va recordar que l'objectiu del model d'atenció comunitària en salut mental és «assolir una atenció que permeti anar més enllà del paradigma de la recuperació i faciliti la inclusió comunitària, promovent la participació activa i l'apoderament dels afectats i les seves famílies».
Més de 3.200 adults atesos
Els centres de salut mental de la Selva Interior i la Selva Marítima van atendre més de 3.200 adults i van realitzar més de 22.500 visites entre primeres consultes, visites successives, externes i sessions grupals.
El centre de salut mental d'adults de la Selva interior, que dona servei des dels equipaments de Santa Coloma de Farners, va atendre 1.094 pacients, dels quals 344 acudien al centre per primera vegada. 282 usuaris van ser diagnosticats amb un trastorn mental greu.
En el cas de la Selva marítima, amb equipaments a Blanes, el centre de salut mental d'adults va atendre 2.166 pacients, dels quals, 627 eren casos nous. En aquest cas, les persones diagnosticades amb TMG van ser 552.
La Selva marítima disposa a més d'un equip d'atenció a la psicosi incipient, que l'any 2016 va atendre 14 casos nous i va realitzar 2.879 visites sobre un conjunt de 123 pacients en seguiment.
També disposa d'un centre d'atenció i seguiment a les drogodependències que va atendre 491 persones, de les quals 85 eren casos nous. D'aquests, més del 50% acudia al centre per addicció a l'alcohol.
En relació amb l'atenció infantil i juvenil, amb un servei especialitzat a cada sector, el centre de la Selva interior va atendre de 464 usuaris, dels quals 203 eren casos nous; i el de la Selva marítima va acollir 708 persones, de les quals 311 acudien al centre per primera vegada. Al centre de Santa Coloma de Farners es van fer 2.494 visites i al de Blanes, 4.332.
Tant la Selva interior com la marítima tenen de centres de rehabilitació psicosocial. La comarca també compta amb un nou equip d'atenció individualitzta en la comunitat de persones que tenen un trastorn mental sever. Els professionals que integren l'equip ajuden l'usuari a vincular-se als serveis sanitaris i socials que necessita en el seu lloc de residència. A més, s'ha reforçat el programa de salut mental de suport a l'atenció primària amb més psicòlegs.
