L'Assemblea de Socis de Gicor va segellar la setmana passada el relleu de Fajardo com a president de l'entitat, càrrec que ocuparà Josep Maria Vidal. Amb 324 socis, és una de les associacions de pacients més actives de la demarcació.
Tomàs Fajardo acaba de deixar la presidència de l'associació gironina de prevenció i atenció a les malalties del cor, Gicor. Ho fa després de quatre anys en què l'entitat s'ha anat obrint tant a la ciutadania de Girona com més enllà de l'àmbit local, amb aliances amb altres associacions de l'Estat i d'àmbit internacional. Durant el seu mandat, l'atenció a les comarques gironines ha viscut canvis importants, com l'extensió de l'horari del servei d'hemodinàmica per atendre els infarts les 24 hores del dia o la consolidació i ampliació de la cirurgia cardíaca a l'hospital Josep Trueta de Girona, que va arribar a perillar.
En els anys que vostè ha presidit Gicor, l'assistència als malalts de cor gironins ha evolucionat força. Com valora aquests canvis?
Bé, el meu mandat ha coincidit amb una època en què moltes de les mancances de la sanitat gironina que havíem anat denunciant s'han aconseguit. No és només mèrit nostre, evidentment, però hem treballat amb la societat, l'administració i els professionals per aconseguir coses molt importants, com les 24 de l'hemodinàmica o la continuació de la cirurgia cardíaca a Girona, que fa uns anys semblava perillar i ara s'ha potenciat per arribar a que la majoria de pacients que s'hagin d'operar del cor ho pugin fer a Girona. També feia temps que demanavem un laboratori d'electrofisiologia i ja ha començat a funcionar.
I quins projectes han quedat pendents?
Aconseguir que la rehabilitació cardíaca arribi a més pacients. Hem coincidit amb una època en què aquest tipus de malalties creixen, cada vegada afecten més dones i també a persones més joves. Però alhora, l'atenció ha millorat molt, amb el Codi Infart, operacions menys invasives i per tant, recuperacions més ràpides.
En general, com valora el seu pas per Gicor?
Hem tingut el vent a favor, per dir-ho així, i les entitats cada cop tenim més veu, per exemple amb el Consell Consultiu de Pacients. Potser la crisi hi ha ajudat o potser és un canvi de mentalitat, però des de l'administració i els professionals s'ha entès que les associacions de pacients podem ser una veu complementària i arribar a llocs on els no poden, perquè parlem al pacient des de l'experiència.
A què han dedicat més esforços en aquests anys?
Hem treballat per obrir-nos molt, tant a la societat d'aquí com fora de l'àmbit local. Ens hem agrupat les quatre associacions gironines de malalts de cor en la federació Fagimcor i hem impulsat la creació de la Cardioalianza, que agrupa entitats de tot l'estat, a més de passar a formar part d'una plataforma internacional de malalts de cor que ens permet conèixer experiències d'altres països i mostrar la nostra.
Per què serveixen aquest tipus d'aliances amb altres entitats de malalts de cor?
Anar junts ens permet fer més força i ajudar a donar a conèixer les malalties del cor, perquè no s'ha sabut vendre el risc de les malalties cardiovasculars i tot el que està a la nostra mà per evitar-ho. Quan dius la paraula càncer tothom sap què hi ha al darrere, i en canvi, ens falta que la gent entengui que les malalties del cor són la primera causa de mort i que la mala alimentació i la vida sedendària ens hi aboquen. Cal insistir en la prevenció per reduir l'impacte dels mals hàbits.
Com deixa l'entitat?
Crec que deixo una entitat molt consolidada. Quan jo vaig entrar no hi havia junta, i en canvi ara ha
