El Departament de Salut aposta per estendre a tot Catalunya el model de Departament de Salut salut mentalbasat en l'atenció comunitària, i el reforça amb 6,5 milions d'euros que han servit per contractar 56 professionals a la demarcació. La conselleria s'emmiralla en la Xarxa de Salut Mental de les Comarques Gironines, que incideix en la desmedicalització dels casos lleus i la recuperació i reinserció social de les persones amb trastorn mental greu. Per fer-ho, l'any passat va injectar 70 milions d'euros més a l'àrea de salut mental, amb els quals s'han contractat 650 professionals dedicats a un àmbit amb grans desigualtats territorials.

Amb aquest increment, el pressupost en salut mental s'eleva fins als 440 milions d'euros per millorar especialment en la detecció i atenció dels casos lleus des dels centres d'atenció primària, reduir els ingressos i aprofundir en la rehabilitació dels casos greus, completant així el desplegament d'una cartera de serveis que es va iniciar el 2007 i es va paralitzar per la crisi.

El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira, explicava ahir en declaracions recollides per Europa Press que han volgut fer un gir a l'enfocament tradicional d'aquest àmbit, molt reactiu a la demanda i «molt hospitalari, amb unitats de llarga estada desvinculades de la comunitat que dificulten molt la posterior reinserció», i aportar un enfocament sociosanitari.

Així, dels 650 professionals nous -entre psiquiatres, psicòlegs clínics i infermeres especialitzades-, 200 són en atenció primària, triplicant els que hi havia abans, i 175 treballen en equips que acompanyaran casos greus o de persones vulnerables, que dupliquen els anteriors.

En el cas de Girona, entre l'octubre i el novembre s'han incorporat 24 psicòlegs, vuit psiquiatres, dotze professionals d'infermeria, set treballadors socials, dos educadors socials i tres auxiliars. A banda d'impulsar nous programes, alguns d'aquests professionals permetran reforçar plantilles de centres ja existents, millorant l'atenció, sobretot en el cas de l'atenció infantojuvenil, destaca el director de la Xarxa de Salut Mental, el doctor Claudi Camps.

Suport als ambulatoris

Un dels programes que culminen el desplegament és el de suport a l'atenció primària, que dobla els recursos. Amb la contractació de quinze psicòlegs i un psiquiatre, aquest pla, que consisteix a incorporar psicòlegs als ambulatoris, arriba a les zones que encara no el tenien -Garrotxa, Ripollès i Selva Interior- i es reforça als centres on ja funcionava. El treball conjunt dels psicòlegs, metges de família i professionals d'infermeria ajuda a detectar i atendre de forma no medicalitzada problemes de la vida, desenvolupar intervencions preventives i abordar de forma integrada els problemes de salut mental i addiccions de més baixa complexitat.

I és que es calcula que a més d'una quarta part de tots els pacients que van al CAP se'ls diagnostica un problema de salut mental. D'aquests, només a un 30% se'ls deriva a un psiquiatre especialista, mentre que el 70% restant s'atenen al mateix CAP, on el metge de família passa visita al costat d'un psicòleg.

Pel que fa als trastorns mentals severs, s'han posat en marxa vuit equips PSI (pla de serveis individualitzats), que ajuden l'usuari a vincular-se als serveis sanitaris i socials que necessita en el seu lloc de residència per aprendre a usar recursos existents al seu entorn per tenir les seves necessitats cobertes. Cada professional porta uns 15 casos, amb l'objectiu de reduir els seus ingressos hospitalaris i guanyar en responsabilitat personal, i ho fa fins que la persona tingui resoltes les seves carències. Són dotze professionals -quatre al Gironès, dos a l'Alt Empordà, dos al Baix i quatre a la Selva, la Garrotxa i el Ripollès- i un dels equips treballa al centre obert penitenciari de Girona.

Una altra de les apostes ha estat la transformació dels centres de dia de salut mental en serveis de rehabilitació comunitària gràcies a la incorporació d'un psicòleg a cada equip específic. A Girona l'any 2016 hi havia dos centres de rehabilitació comunitària, un al Gironès i un a la Garrotxa, i a la resta de comarques eren centres de dia. El novembre passat es van transformar tots en centres de rehabilitació comunitària amb la contractació de quatre psicòlegs i un psicoterapeuta ocupacional per als diferents serveis.

També s'ha creat un equip d'alternatives a l'hospitalització, un d'atenció a persones sense llar, s'han posat en marxa dos nous equips d'atenció precoç a la psicosi per a l'Alt i el Baix Empordà i s'ha incrementat l'equip de salut mental de la presó del Puig de les Basses, entre altres accions.