26 de febrer de 2018
26.02.2018

Uns pares porten al Suprem una denúncia per «bullying» a l'antiga escola de la seva filla

Una família de Banyoles recorre una sentència exculpatòria de l'Audiència Provincial, que veu «actes de rebuig d'un grup de nens» però no assetjament · Psicopedagogs van identificar «signes d'alerta d'una situació de maltractament entre alumnes»

01.03.2018 | 00:27
La mare i el pare de la menor, Sònia Pardo i Mario Romeo, aquesta setmana a Banyoles.

Una família de Banyoles ha recorregut al Tribunal Suprem una sentència de l'Audiència Provincial de Girona que nega que la seva filla patís assetjament escolar o bullying al col·legi privat concertat Casa Nostra. Els pares, Sònia Pardo i Mario Romeo, discrepen de dues resolucions judicials dictades fins ara, que alliberen de tota responsabilitat el centre, i són molt crítics amb el paper que hi han tingut tant l'escola com el Departament d'Ensenyament.

Els fets se situen entre 2009 i 2013, quan la nena cursava de primer a quart de Primària. A cinquè, la van matricular a l'escola La Draga i, tal com expliquen els pares, els problemes van desaparèixer. Ara, la noia té 14 anys i estudia tercer d'ESO a l'institut Pere Alsius.

El desembre de 2015, la família va presentar una demanda civil al Jutjat de Primera Instància número 2 de Girona, que el gener de 2017 va sentenciar a favor de l'escola i va desestimar la seva petició d'una indemnització de 25.000 euros per negligència. El mateix ha passat amb l'apel·lació que van presentar a l'Audiència Provincial, resolta el 27 de novembre, i amb un recurs d'aclariment i complement d'aquesta sentència, datat del gener de 2018. Disconformes amb aquestes sentències, els pares han optat per presentar –el 20 de febrer– un recurs al Suprem.

El Síndic veu «patiment»

A banda de l'informe d'una psicòloga externa i d'una valoració de l'associació NACE, contra l'assetjament sol·licitats pels pares –i que van determinar bullying–, tant les sentències recorregudes com el col·legi i Ensenyament admeten l'existència d'un conflicte.

El 2013, l'Equip d'Atenció Psicopedagògica (EAP) del Pla de l'Estany va veure «signes d'alerta d'una situació de maltractament entre alumnes» i, el juliol de 2014, el Síndic de Greuges de Catalunya va concloure que hi havia «elements compatibles amb una situació d'assetjament»; encara que, tal com apuntava, tant la Conselleria com el centre admetien «rebuig escolar persistent» i no bullying.

El Síndic va tenir en compte les actuacions de l'escola, però va qüestionar que la seva resposta fos «suficientment protectora» en vistes del «patiment de l'alumna»; i va afirmar que l'EAP s'hauria d'haver informat abans, ja que això no va passar fins a les acaballes del curs 2012-2013. El Síndic –qui apuntava que «no estem necessàriament davant d'una situació d'assetjament escolar»– va demanar a Ensenyament que revisés la intervenció del centre. La resposta va arribar a finals de 2014, amb un informe on deia que va revisar les actuacions amb la direcció de l'escola i que es va acordar introduir millores tant en els processos de detecció com en la coordinació amb l'EAP.

A aquests elements s'hi afegeix un informe mèdic de lesions del servei d'urgències de la Clínica Salus Infirmorum, de Banyoles, que el desembre de 2010 va diagnosticar hematomes i contusions a les cames de la nena, per cops i coces d'un grup de companys de l'escola –tal com va informar la mare i consta al document.

Ara, la resolució de l'Audiència Provincial de Girona diu que l'escola «no nega» l'existència de la baralla ni de «determinats actes de rebuig d'un grup de nens», però sí l'assetjament. La mateixa sentència explica que el centre va justificar un incident amb insecticida a l'habitació de les nenes durant les colònies de 3r de Primària; mentre que un altre amb pasta de dents, a 4t, «sí que sembla que va ser un acte dirigit» a ella. El text també esmenta el testimoni d'una monitora de menjador i vigilant del pati, confirmant el «rebuig d'unes nenes que jugués amb elles».

Alhora, descriu la «irritabilitat, nerviosisme i intranquil·litat» de la menor des del seus inicis a l'escola Casa Nostra; un comportament que, d'acord amb la denúncia dels pares, va anar en augment tot i les converses amb la tutora. En la desestimació del recurs, l'Audiència només reconeix «la problemàtica» a partir de 3r, quan el centre va començar a prendre mesures. Una afirmació que la família contradiu, ja que manté que el bullying existia des del primer curs de Primària –asseguren que es van queixar una dotzena de vegades al centre.

El «plus» de l'assetjament

D'acord amb l'argumentació judicial, «no es pot qualificar d'assetjament» que un grup d'infants no en vulgui introduir un altre al seu grup, «sinó que és necessari un plus». «Això és –aclareix–, que a més d'aquest rebuig existeixi una actuació encaminada que el nen quedi exclòs i marginat de tot el grup social»; quan, en aquest cas, diu que «tenia altres amigues».

Aquestes paraules van indignar els pares –«quin és el plus que necessita, el jutge?», es preguntava Mario Romeo–; com la consideració que, l'afectada, «alguna responsabilitat tenia en el rebuig que patia». Per a la parella, els jutges no han aplicat la definició de bullying d'Ensenyament: «quan un infant o un jove és agredit psicològicament, físicament o moralment de manera continuada en el temps per un o més companys».

Des dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona, van remetre a les sentències que neguen l'assetjament i van afirmar que el centre va actuar correctament.

Just abans que els pares recorressin al Suprem, l'escola Casa Nostra va enviar una nota informativa a la comunitat educativa, tot remarcant que «ja s'han produït tres pronunciaments judicials consecutius que han validat l'actuació desplegada per l'escola» i afirmant que «mai es va tractar d'un cas d'assetjament sinó d'un conflicte entre iguals».

Tres dies de judici

L'advocat de l'escola, Lluís Pau, va destacar que el judici al Jutjat de Primera Instància es va allargar tres dies, durant els quals van intervenir «10 testimonis, 5 pèrits psiquiatres i psicòlegs». Sobre la negativa a cridar a declarar els pares, va explicar que «és una facultat que ens dona el procés» i que ells, al seu torn, es van negar a contrastar l'informe psicològic extern amb el d'un pèrit judicial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit