El Personal Laboral d'Educació, contractat pel Departament d'Ensenyament, és un col·lectiu clarament feminitzat, la gran majoria som dones. Les tasques de responsabilitat i suport que realitzem als centres de Primària, Secundària, centres d'educació especial, llars d'infant públiques... faciliten la inclusió i l'acollida de l'alumnat en aquests centres.

La participació i col·laboració del Personal Laboral són clau pel bon desenvolupament dels alumnes, aportant eines i recursos pedagògics que afavoreixen els aprenentatges, i ajudant també a la detecció i actuació davant de possibles patologies.

Malgrat la importància d'aquestes tasques, el personal d'atenció educativa tenim unes condicions contractuals clarament inferiors a la resta de membres dels centres. I així, la desigualtat, devaluació salarial i discriminacions a la feina ens toquen de ben a prop.

Aquest col·lectiu som un bon exemple del que vol dir la «bretxa» de la qual parlem. La bretxa no és només que a un home se li pagui més, la qüestió és perquè tan pocs homes no consideren aquesta professió com una opció professional. Sembla que la dona tingui un gen incorporat per realitzar treballs de cura i llar, com si no poguéssim ocupar llocs de més responsabilitat o directius.

Cal establir mesures de coresponsabilitat que facilitin el repartiment del treball de cura entre dones i homes, acabar amb la segregació laboral, la divisió sexual del treball i la desvalorització socials dels sectors laborals feminitzats.

S'han d'implementar polítiques orientades al bé comú, a la vida plena, al benestar i a la sostenibilitat. Un sistema de protecció social igualitari i amb equitat en condicions de vida per les dones. Donar més poder econòmic a les dones és un element clau per contribuir a la reducció de la pobresa.

Quatre anys després de deixar la recessió econòmica al nostre país, la precarietat, les desigualtats, la devaluació salarial, la discriminació a la feina i a la societat continuen colpejant la classe treballadora. La crisi i la sortida de la crisi té un fort caràcter ideològic, capitalista i patriarcal, per això les seves conseqüències afecten més greument a les dones. Per eradicar la precarietat, les desigualtats, la pobresa, la temporalitat abusiva i el temps parcial involuntari és necessària una acció estratègica general, i en especial sobre la situació laboral de les dones.

Ara es parla de la sortida de la crisi, de l'acabament d'una recessió brutal que ha afectat bàsicament a la classe treballadora , i les xifres macroeconòmiques mostren increments de la productivitat i dels beneficis empresarials. Però, per a CCOO no hi ha sortida de la crisi sense que el món del treball millori substancialment. Hem de fer possible la negociació de les nostres condicions de treball. Defensem una política salarial a l'ofensiva a tots els convenis, per sobre de les previsions de pujades dels preus i per recuperar la pèrdua del poder adquisitiu.

No ens conformem a reclamar el retorn d'allò que ens han pres, hem de posar a l'agenda la negociació de les condicions salarials i de treball. La responsabilitat d'un sindicat de classe és liderar la negociació col·lectiva que ha de permetre millorar les condicions de treball del conjunt de treballadors i treballadores. Per aquest motiu, CCOO ha fet la denúncia del VI Conveni Únic del Personal Laboral, perquè volem recuperar la negociació col·lectiva per actualitzar-lo. Considerem necessari seguir lluitant per una ocupació pública de qualitat en una administració i uns serveis públics que estigui a l'altura del que es mereix la ciutadania del nostre país; serveis públics que, no oblidem, són garantia de cohesió social.

Ens cal posar fi a la precarietat salarial i de contractació i impulsar Plans d'igualtat a totes les empreses, per garantir la oportunitat entre homes i dones. Proposem una llei d'Igualtat Salarial que obligui realment a les empreses i les administracions a prendre mesures. Les xifres indiquen que la bretxa de gènere es manté a prop del 25 % dels llocs de treball. Amb els salaris mitjos actuals tan baixos, la comparació de les retribucions entre homes i dones indica que les dones cobren 6.568 euros anuals menys que els homes. Si ho traduïm en termes de temps de treball, això implica que, en una jornada laboral de 8 hores, les dones treballen gratuïtament 2 hores!

Es fa necessari eliminar totes les bretxes: la salarial, la derivada de l'embaràs, de la maternitat, la de l'accés a l'ocupació i la de l'accés als llocs de direcció...

CCOO passem a l'ofensiva, a la reivindicació, a la negociació, a la mobilització per arribar a acords. Cal conscienciació i que ens mobilitzem junts per superar el sistema capitalista que genera desigualtats, injustícia, discriminació i patiment al 90% de la població mundial.