Girona és una de les cinc ciutats catalanes per sobre dels 50.000 habitants que tenen més del 5% de la seva flota de taxis adaptada a persones amb mobilitat reduïda, tal com exigeix la llei, juntament amb Mollet, Reus, Tarragona i Sabadell. De fet, el percentatge de la capital gironina supera el mínim legal i s´apropa al 12%, tal com recull un informe de la Fundació ONCE i el Comitè Espanyol de Representants de persones amb discapacitat (CERMI).

L´informe, «Estat de la flota de taxis accessibles en municipis de més de 50.000 habitants», analitza la situació fins al novembre de 2017 i mostra una lleugera millora respecte de l´estudi anterior, fet el 2014: d´ençà de llavors, a Catalunya hi ha 18 vehicles adaptats més. En la comparativa amb l´anàlisi de fa tres anys, es veu que l´índex de taxis adaptats de Girona ja superava el mínim legal.

Un Reial Decret de 2007 donava deu anys per adaptar-se a una normativa que exigeix tenir almenys un 5% de taxis accessibles en aquest tipus de poblacions; un requisit que, després de complir-se el termini, tan sols compleix el 22% dels municipis catalans que hi estan obligats. El Comitè català de representants de persones amb discapacitat (Cocarmi), que ha difòs l´estudi, puntualitza que la norma només fa referència a les mesures d´accessibilitat per a usuaris de cadires de rodes.

Mifas els representa a les comarques de Girona i la seva vicepresidenta, Anna Maria Guillén, va afirmar que el servei adaptat «s´ajusta a la normativa i prou, però la realitat és una altra» perquè «hi ha una manca molt important de taxis, hi ha molta més demanda que oferta». Per deixar clara la situació, Guillén va explicar que, per anar bé, el servei s´ha de demanar un dia abans; «no pots improvisar i dir ´el vull ara´», va remarcar. Un fet que, tal com va denunciar, existeix arreu de la demarcació; tot i que es va referir específicament a Figueres, on va lamentar que «de vegades hi ha problemes per trobar taxi».Més complicat per vacances

La responsable de Mifas va afegir que és especialment complicat trobar un vehicle accessible durant els períodes de vacances, tant perquè l´oferta minva com perquè «als taxistes els surt més a compte agafar gent que va a l´aeroport». De manera general, Anna Guillén va afirmar que el turisme o els serveis contractats resulten més beneficiosos per als taxistes «que fer un servei més usual fins a la Universitat o el cinema».

El cost econòmic és la raó principal assenyalada per Guillén, qui va apuntar que «si la llicència de taxi ja és cara, encara ho és més adaptar el vehicle» -pel que va demanar ajudes públiques per al sector del taxi. Per aquest motiu, la vicepresidenta de Mifas va afirmar que al sector li «surt més a compte tenir un servei per portar turistes».

D´altra banda, va especificar que «un taxi adaptat no significa tenir, simplement, dues guies metàl·liques que van del vehicle al terra» -com va dir que es troben «en alguns, pocs, casos»-, sinó que «adaptat vol dir tenir una plataforma elevadora i un sistema d´anclatge».