A dues setmanes de l'inici de la primavera, i entrant ja en una dinàmica més pròpia d'aquesta estació, és el moment de fer balanç del febrer, un mes que va ser d'allò més intens amb el fred i la pluja com a principals protagonistes.
La meteorologia va estar marcada per una gran ondulació del corrent en jet als nivells mitjans de la troposfera. Aquesta configuració va afavorir una circulació meridional amb desplaçament de les masses d'aire del nord al sud. D'aquesta manera, el mes va ser fred, i en general plujós: les pertorbacions atlàntiques o les retrògrades (procedents de l'interior d'Europa) s'aprofundien quan arribaven a la Mediterrània, i inestabilitzaven el vessant oriental de la península Ibèrica.
Anomalies climàtiques
El període analitzat s'ha de qualificar de termomètricament fred en l'àmbit de tot Catalunya i molt fred al Pirineu, punts més elevats del Prepirineu i també a la serra del Port. La situació és conseqüència de la circulació meridional que va dominar tot el febrer amb un desplaçament de masses d'aire fred del nord al sud.
Els valors d'anomalia negativa (diferències de la temperatura mitjana mensual de febrer respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de febrer pel període de referència 1961-1990) van ser iguals o inferiors als -3 graus a la província. L'Alt Empordà va ser el lloc on menys es va notar, ja que van registrar tan sols una diferència de -1 grau, un cas similar al del Baix Empordà i proper també a la situació de la Selva. En el cas del Gironès, el Pla de l'Estany i la Garrotxa va rondar els -2.
Finalment hi ha un tercer grup on els termòmetres van baixar encara més, i van deixar anomalies superiors als 3 graus negatius. Malniu (-3º), Núria (-3,2º) o Puigcerdà (-3,9º), en són alguns dels exemples més destacats.
Precipitacions notables
El febrer s'ha de qualificar, en general, com molt plujós en tot Catalunya. Generalment, és un dels mesos més secs de l'any, amb mitjanes climàtiques de precipitació mensual inferiors a 50 mm a gran part del país i fins i tot per sota de 30 mm en alguns casos.
Els totals mensuals de precipitació de més de 50 mm que s'han enregistrat, i fins i tot dels 200 mm a les parts més elevades del Pirineu, superen amb escreix les modestes mitjanes climàtiques del mes de febrer. En el cas de les comarques gironines -en sintonia amb la resta de llocs- els episodis més destacats van tenir lloc la darrera setmana (entre el 26 i 28 de febrer), quan es van registrar nevades La Cerdanya, la Garrotxa, la Selva i el Ripollès van ser on el percentatge de precipitació acumulada va ser major, seguides del Pla de l'Estany, el Gironès i amb l'Alt i el Baix Empordà a la cua.
Menys irradiació solar
Pel que fa als valors d'irradiació solar global, aquests han estat per sota dels normals a la major part del país, però especialment als punts del litoral, prelitoral i en aquelles parts més elevades del Pirineu occidental. La nuvolositat associada a les diferents pertorbacions que van afectar Catalunya expliquen aquests valors negatius d'anomalia.
Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s'han elaborat a partir de les dades de les estacions dels últims 10 anys (en el període comprès entre el 2007 i el 2016) i determinen que la comarca més afectada a la demarcació de Girona va ser la Selva, i la que menys, l'Alt Empordà. La resta van registrar valors força similars.
