Tren d'Alta Velocitat (TAV), en català; Alta Velocidad Española (AVE), en castellà; Train à Grande Vitesse (TGV), en francès. El 22 de setembre del 1981, François Miterrand (1916-1996) inaugurava la línia del TGV París-Lyon, per on aleshores hi passaven «trains oranges» fabricats per Alstom que circulaven una velocitat mitjana de 260 km/h. Trenta-sis anys i mig després, el Govern de la República té sobre la taula l'informe L'avenir du Transport ferroviaire («El futur del transport ferroviari»), signat per Jean-Cyril Spinetta -alt funcionari que va ser conseller delegat d'Air France-KLM-, que llança serioses advertències sobre el present de l'alta velocitat i traça escenaris de futur.

Sistema «greument desequilibrat»

Avisa, per exemple, que «el finançament del sistema ferroviari està greument desequilibrat» i que «només les hipòtesis molt optimistes suggereixen que la deriva es controlarà a la llarga sense tractament del deute i sense ajustar la coherència de la xarxa». I sosté: «amb l’obertura, l’any 2017, de 700 quilòmetres de línies noves, la xarxa de gran velocitat francesa es pot considerar completada», una asseveració que s’interpreta en cercles polítics, econòmics i periodístics de la Catalunya Nord com la sentència de mort de la connexió ferroviària d’alta velocitat entre Perpinyà i Montpeller. Com a mostra, alguns titulars: La línia TGV Montpeller-Perpinyà, la gran oblidada de l’informe Spinetta (L’Indépendant); El Govern enterra el TGV Perpinyà-Montpeller (La Clau); La línia de gran velocitat Montpeller-Perpinyà descarrila (e-Metropolitain).

El febrer de 2016 el Govern francès anunciava per on havia de discórrer el traçat de 150 quilòmetres de noves vies d’alta velocitat; l’opció escollida evitava que els trens internacionals fessin parada a Perpinyà i això provocava malestar de partits polítics regionals com Unitat Catalana i Convergència Democràctica de Catalunya. Ara, l’informe Spinetta proposa deixar la coses tal com estan i que els combois d’alta velocitat que procedeixen d’Espanya continuïn circulant per vies convencionals en aquest segment. La delicada situació financera de l’empresa que va construir el traçat Figueres-Perpinyà, TP Ferro Concessionària, en concurs de creditors i amb un deute de 500 milions d’euros, tampoc no convida a l’optimisme.

La petició del primer ministre

L'octubre passat, el primer ministre francès, Édouard Philippe, va sol·licitar per carta a Spinetta que redactés l'informe amb la vista posada en «l'horitzó 2030» i partint de la premissa que «el sector ferroviari s'enfronta a un desequilibri econòmic i financer, ja que el tamany i, sobretot, la dinàmica, pesen en les finances públiques i això amenaça el seu futur». En les conclusions finals, l' informe Spinetta descriu «una situació preocupant» del ferrocarril francès, provocada un «rendiment insatisfactori en termes de regularitat, de gestió de crisi, d'informació als viatgers i de seguretat»; a banda d'això, recorda que «els costos augmenten constantment, i que tot i que els concursos públics no han estat elevats, aquesta dinàmica pesa sobre l'oferta», a banda que la priorització de «línies noves» ha retardat la «regeneració» de la xarxa existent i això fa que els usuaris i els contribuents «paguin un preu», en forma de «serveis degradats i sobrecostos de manteniment».

Per això, assenyala el document, els esforços -també en l'alta velocitat- s'han de centrar a partir d'ara a «modernitzar progressivament les línies existents, a augmentar la capacitat per evitar saturacions i a preservar la qualitat de servei». La línia París-Lió ha de tenir «prioritat», assenyala Spinetta i, «d'aquí a uns anys», amb la previsió que el mercat europeu serà de lliure concurrència, França ha d'apostar pels traçats París-Lilla i París-Tours. Res, ni una paraula més sobre la connexió Perpinyà-Montpeller.

De Barcelona a París en sis hores

La indiferència que demostra l' informe Spinetta per completar la connexió sud de la xarxa francesa del TGV es confirma en un moment en què, tot i que amb lentitut manifesta, el Govern espanyol, molt pressionat pels grans empresaris valencians -amb Juan Roig, president de Mercadona, al capdvant-, comença a donar forma al corredor mediterrani (sense anar més lluny el Boletín Oficial del Estado publicava ahir diversos anuncis que afecten trams d'Andalusia, Múrcia i la Comunitat Valenciana). La línia Barcelona-París, gestionada per Renfe i l'operador públic francès SNCF, programa dos trens diaris a la tardor i a l'hivern, i quatre els mesos d'estiu. Els combois triguen 6 hores i 19 minuts a cobrir el trajecte. Conegudes les intencions del Govern francès, res fa pensar que els temps s'escurcin.