El «relat fictici dela igualtat» s´ha instaurat entre nosaltres, denuncia la sociòloga Cristina Sánchez Miret, qui també alerta d´un «postureig en certs col·lectius» i de «poca voluntat de fer autoanàlisi per determinar si realment som igualitaris o no». Ella afirma que totes les persones som sexistes, que la societat és desigual i que hauria de ser obligatori explicar-ho així a l´escola.
Sánchez Miret és professora titular de Sociologia al Departament d´Empresa de la Universitat de Girona i considera «un fet molt important» la convocatòria de la primera vaga feminista d´avui, perquè «la desigualtat és coneixement científic provat i comprovat, no opinió, no sentiment, no voluntat». «És estadística que ofereix el mateix Govern i que encara hi ha màxims responsables i actors socials importants que ho continuen negant», denuncia. Per l´experta, «després de tants anys de producció científica arreu del món, han canviat una mica la fisonomia i els aspectes culturals, però l´arrel del problema és la mateixa: una diferenciació de rols segons el sexe i una discriminació per una qüestió de més o menys poder».
La sociòloga afirma que «els homes i les dones som diferents, també entre nosaltres», però rebutja que «a sobre d´això s´hagi de construir una desigualtat» i reivindica «la necessitat de construir una societat que no faci de la diferència l´excusa per tractar de manera desigual, premiant els homes amb oportunitats i reduint-les per a les dones».
Per ella, la clau està en «voler canviar el món de debò, tota la jerarquia, des de baix fins a dalt», un propòsit en el qual considera que els partits polítics teòricament d´esquerres juguen un paper especialment criticable, perquè entén que «s´han limitat a posar les qüestions de gènere a l´agenda» sense afrontar-les de veritat. La raó, assegura, és perquè «ningú que té poder el vol perdre».
La doctora en Sociologia de la UdG critica que «la societat ha parlat del que les dones necessiten sense tocar l´estructura bàsica de divisió», quan «la desigualtat es basa en el repartiment desigual de les oportunitats» i especifica que això «passa per raons d´origen ètnic, geogràfic... però, sobretot, per raó de sexe».
«El sistema està esclatant»
Des del seu punt de vista, el tret diferencial que ha conduït fins a la convocatòria de la primera vaga feminista és que «el sistema està esclatant, alhora que hi ha una involució» que exemplifica tot assenyalant que «feia molts anys que no se sentia a dir coses com que els homes són els discriminats i necessiten quotes, quan les dades diuen que això és una ridiculesa».
Cristina Sánchez Miret explica gènere al seu alumnat d´Econòmiques, aplicat al mercat laboral i a les temàtiques que els competeixen, perquè assegura que «si entenen gènere entenen tota la lògica social». A partir de la seva experiència a les aules universitàries, cada any detecta més dificultats per plantejar el seu discurs acadèmic «perquè nois i noies neguen que hi hagi desigualtat».
La sociòloga s´exclama pel fet que «a l´escola els expliquem que tots som iguals i els hem de deixar de dir aquesta mentida, perquè totes les criatures tenen dret a tenir igualtat d´oportunitats i, si no la tenen, com a mínim els hem d´ensenyar per què no la tenen». Adverteix que enganyar-los és perillós perquè, llavors, «no entennen el món que els envolta».
