08 de març de 2018
08.03.2018

D'Ermessenda a Antònia Adroher

Olga Taravilla ofereix una ruta que repassa la història de la ciutat a través de les seves dones · Es tracta d'un recurs educatiu de la Caseta de la Devesa que avui s'obre a tota la ciutadania

08.03.2018 | 00:21
D'Ermessenda a Antònia Adroher

La història de Girona és la història de les seves dones. De les dones que habitaven sota l'ombra dels homes a la Gerunda romana; de les primeres cristianes, com les monges del monestir de Sant Pere de les Puelles (on avui hi ha la Casa Pastors); i de les comteses, com Ermessenda, amb una influència i poder similars a la dels seus homòlegs masculins. Però també de les dones considerades bruixes, de les jueves, les escalaves, les artesanes i les mercaderes. De les treballadores de la Grober i de les primeres divorciades. D'Antònia Adroher i de la Sección Femenina. Aquest curs, la historiadora de l'Art Olga Taravilla ofereix una ruta anomenada Girona, a l'esguard de les dones, que repassa la història de totes aquestes dones -famoses i anònimes, riques i humils, de dretes i d'esquerres- i que és un dels recursos que totes les escoles poden escollir de la Caseta de la Devesa. A més, també l'oferirà a la ciutadania avui, a les sis de la tarda, per commemorar el Dia Internacional de les Dones, i degut al gran volum d'inscripcions que ja hi ha hagut, probablement es repetirà més endavant.

«No volia parlar només de les dones importants, les conegudes, sinó de totes les condicions econòmiques i socials», explica Taravilla, que també ha creat una aplicació descarregada per a mòbil. El recorregut comença a la plaça de Sant Feliu, on es descobreix què significava ser dona a l'època romana i com van evolucionar les seves condicions legals i socials durant l'Alt Imperi Romà; continua a la Casa Pastors, on es parla de les primeres cristianes i quins efectes va tenir la nova religió en la seva vida, i s'arriba a la plaça de la Catedral, on es descobreix que, malgrat que allà només hi ha enterrada la noblesa, com la comtesa Ermessenda, també va haver-hi dones que van treballar en la seva construcció. A continuació, la ruta s'endinsa en el call jueu i posterirment enfila el carrer Ciutadans, on es parla del significat de ser una «dona pública» i el poder que tenien les senyores feudals. El recorregut també parla de les mercaderes i les esclaves, la cacera de bruixes, l'ombra en què van viure moltes dones del «segle de les llums» i acaba amb les dones modernes i contemporànies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook