Nascuda el 1938, M. Gràcia Bosch va ser regidora per Unió Democràtica del primer ajuntament democràtic de Girona, entre 1979 i 1983, així com diputada al Parlament. «Soc una dona atípica», adverteix d´entrada.

Per què?

Vaig créixer envoltada d´homes, jugant amb els meus germans... m´encantava jugar a futbol i córrer, i mai m´he sentit maltractada ni discriminada pel fet de ser dona, al contrari.

Com recorda els seus inicis en política?

A les reunions pràcticament jo era l´única dona, però em sentia valorada: quan jo parlava, els homes callaven i m'escoltaven, com a mínim els que jo considerava homes intel·ligents i espavilats. Mai em vaig sentir arraconada.

Es va oferir vostè per anar a la llista, o la van venir a buscar?

Em vaig oferir jo. No hi havia cap dona que hi volgués anar, i com que jo sempre anava a conferències i xerrades, em vaig oferir. Em van dir que sí, suposo que perquè no deia gaires animalades i em feia respectar.

Més enllà dels seus companys de partit, va tenir problemes per guanyar-se el respecte de la gent?

En aquell moment, una dona amb responsabilitats així no era tan habitual en l´àmbit social, però a mi la gent em coneixia perquè havia estat ja a molts moviments associatius. Per exemple, vaig començar a anar a les reunions de l'associació de de Pares d'Alumnes de la Salle primer per ajudar el meu marit, que era el president: em posava al seu costat i agafava apunts, escrivia convocatòries... així vaig aprendre.

Què opina de la llei de la paritat, que garanteix un percentatge de dones en política?

Em sap greu que una llista hagi de ser paritària perquè toca, no perquè les dones valguin. Però també t´he de dir que, en general, amb la meitat dels polítics actuals n´hi hauria prou. Si una dona val i s´hi pot dedicar, fantàstic, però no per una qüestió de paritat sinó de qualitat.

Quan es va convertir en regidora era ja mare de tres fills. Va tenir problemes per conciliar?

Jo tenia 41 anys i els meus fills eren jovenets, però no eren bebès. Anaven a l´escola i mai vaig tenir problemes perquè '´ho vaig poder combinar bé, perquè teníem una noia a casa per ajudar-nos, i allà on no arribava jo ho feia ella i viceversa.

I les polítiques actuals, creu que tenen facilitats per conciliar?

És difícil, i aquest és un dels problemes. Les dones joves d´avui estan molt ben preparades, però es troben que compatbilitzar les criatures amb la política és complicat. No sé quin hauria de ser el sistema, però el cert és que actualment és difícil. Noies que valen molt han de renunciar a la maternitat o a la política, i no hauria de ser així. En canvi, però, sí que s'ha guanyat molt pel que fa a la implicació de l'home amb la família.