10 de març de 2018
10.03.2018

Girona suma 568 denúncies per desaparicions el 2017

Un 36% dels casos de l'any passat estan protagonitzats per menors d'entre 13 i 17 anys i la majoria marxen de casa per una desavinença amb els pares · Els Mossos destaquen el canvi de xip en denunciar els fets amb més rapidesa, fet que permet resoldre els casos més aviat

12.03.2018 | 07:06
Els Mossos d´Esquadra, durant la reconstrucció del crim de Susqueda.

La Regió Policial de Girona va tancar l'any passat amb un total de 566 denúncies per desaparicions. Es tracta d'una xifra que es manté més o menys estable en els darrers anys però aquest any passat hi va haver una desaparició que ha centrat bona part de la feina de la Unitat Central de Persones Desaparegudes; la dels dos joves del Maresme que van desparèixer al pantà de Susqueda.

Després de trobar-ne els cossos, la policia va poder acreditar que havien patit una mort criminal. La setmana passada es va detenir el presumpte autor del doble crim, un veí d'Anglès, Jordi Magentí, l'exconvicte que el 1997 va matar la seva a dona a trets d'escopeta. Aquesta desaparició inquietant és un dels casos que encara té la causa oberta i s'investiga. Aquesta mateixa setmana la policia va tornar a l'escenari del crim per buscar més proves.

Però les desaparicions més habituals no són de caire criminal, tal com explica el caporal dels Mossos d'Esquadra, Daniel Cejas, un dels membres de l'Oficina d'atenció a les famílies de persones desaparegudes. Cejas assegura que des de la creació de l'oficina el 2014 les denúncies han crescut prop d'un 7% i això es deu sobretot a la difusió d'aquesta entitat.

Des d'aquest ens dels Mossos d'Esquadra s'ha fet especial èmfasi des del seu inici que les primeres hores d'una desaparició són clau. I per això, ressalta el caporal, s'ha fet molta difusió de la idea «que cal trencar el mite de les 24 hores» ja que anteriorment la gent creia que calia esperar un dia per denunciar, una idea que ha canviat. Una mostra de la importància de fer una denúncia per desaparicions el més ràpid possible, diu Cejas, és que «en els primers quatre dies s'han localitzat un 72% de les persones desaparegudes» durant el 2017.

L'ús de les xarxes socials per part del cos policial –Twitter i Facebook– també està ajudant a localitzar persones però diu el caporal que fan difusió d'imatges quan consideren que és necessari. Aquest fet ha permès, per exemple, localitzar alguns adolescents que havien marxat de casa i gràcies a l'ajut de ciutadans se'ls ha localitzat.

Un estudi dels Mossos ha permès poder acotar per edats els col·lectius dels quals tenen més denúncia per desaparició. Cal destacar que els joves d'entre 13 i 17 anys reprsenten el 36% de totes les denúncies presentades a tot Catalunya durant l'any passat, que van ser 4.356.

Daniel Cejas destaca que en aquests casos sovint es parla de joves que han marxat perquè «volen anar a un lloc i la família no els deixa». És en aquell moment quan es produeixen aquests tipus de desaparicions: els joves acaben marxant a on se'ls ha prohibit i després tornen a casa.

Des de l'Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes, a diari hi ha contacte amb famílies de persones de les quals no se'n sap el parador. Des de l'1 d'abril de 2014 fins al 1 de gener de l'any 2018, el cos ha rebut 15.361 denúncies a tot Catalunya i l'oficina ha fet el seguiment de més de 500 casos i contactes. Han gestionat unes 4.000 trucades a familiars i unitats per facilitar informació als familiars. També han fet més de 300 entrevistes presencials amb familiars de desapareguts, la majoria al domicili de les famílies.

Unitat especial des del 2010

L'any 2010 es va crear la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d'Esquadra i actualment compten amb quatre investigacions en l'àmbit criminal de persones desaparegudes a Catalunya, entre les quals hi ha el doble crim de Susqueda.

Pel que fa als casos oberts que té la Unitat, un és a la província de Girona i es remunta al 2012, quan es va localitzar a Begur el cos d'un home decapitat. En aquest cas, dos homes que buscaven ferralla pels marges del carrer que baixa a la platja de Sa Riera, a Begur, van ser els que van trobar el cadàver embolcallat amb plàstics, precintat i tancat dins una bossa de brossa. El cos no estava sencer, faltava el crani, que va ser trobat l'endemà amb l'ajuda de la unitat canina dels Mossos d'Esquadra. La víctima mortal es va confirmar que era l'empresari alemany Rudolf Meurer, desaparegut a Pals el 13 de febrer de 2012. De moment, però, no se sap qui el va matar, el cas està obert. Hi ha tres casos més oberts a Catalunya en què no s'ha trobat la persona desapareguda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit