Durant els darrers anys, l'opció de les mesures restauratives ha anat guanyant adeptes a les comarques gironines. Sovint, la multa no és la millor solució per lluitar contra els casos de menors denunciats per consum o tinença de drogues i cada vegada es prefereix utilitzar processos diferents que permetin una acció de caràcter més educatiu amb la possibilitat de donar veu a la víctima i al seu entorn més pròxim.
Un exemple és el municipi de Palafrugell, que va optar per desenvolupar aquesta via el 2010 aprofitant un conveni de col·laboració entre el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya i el consistori. El 2015 es va iniciar el programa de conciliació i reparació, que treballa coordinadament amb diferents actors i que busca quines són les necessitats del/la jove i valora quina és la millor manera que participi en l'àmbit comunitari per reparar el dany si s'escau.
Tal com explica Francesc Jonama, regidor de Seguretat i Convivència a Palafrugell, «la idea és poder lligar tot l'espai que va des de la policia com a eina d'immediat compliment de la norma fins a la instauració de processos restauratius i millora del conjunt de la comunitat». Per al regidor, «a vegades hi ha accions on és complicat treballar amb mediació, però hem de cercar quin és el dany i com el reparem, perquè castigar i prou no aporta res».
«Pensàvem que era un càstig»
Durant el 2017, set joves van passar pel procés a Palafrugell i sis d'ells van acabar-lo amb èxit. Una de les famílies que el va seguir fins al final - i que prefereix restar en l'anonimat - va explicar que s'hi van sumar el gener del 2017, quan el fill, de 17 anys, va ser denunciat. «Vam estar fent entrevistes individuals, però també d'altres conjuntes amb la meva mare per veure si estaven d'acord i com ens sentíem respecte a això. Em posaven diferents situacions, parlàvem de la relació amb la família, dels estudis i al final del procés vaig elaborar un projecte final» explica el jove.
«Podia parlar, expressar-me... i em van ajudar en la relació amb la família», assegura. Una visió compartida per la mare, que explica que «els resultats han estat molt bons». «És molt necessari, la pena és que s'hagi d'arribar a aquest extrem per obtenir l'ajuda, s'hauria de tenir molt abans, a la mínima que detectéssim alguna cosa. Es podrien evitar situacions desagradables» afegeix. La mare afirma que «ho veien com un càstig, però es van sorprendre perquè és un procés ben diferent».
La importància del model
El passat divendres, des del Servei de Prevenció i Mediació del Consorci de Benestar del Gironès-Salt -gestionat per VINCLE- es va organitzar una jornada tècnica en mediació on, precisament, es va parlar de la importància de les mesures restauratives. Durant la primera part de la sessió el doctor en Ciències Jurídiques i Socials, Raúl Calvo, va dur a terme una conferència sobre el tema i durant la segona part es van explicar tres experiències professionals. Calvo va sostenir que les mesures restauratives «són el millor model que hi ha per poder revertir la dinàmica delictiva dels joves» destacant la importància d'aquest procés en «totes les comunitats».
