La gentada que omplia la Gran Via Jaume I de Girona ahir al vespre confirmava la major: el 8-M, el Dia de les Dones 2018 es convertia en el més multitudinari de la història a la ciutat. el 8-M, el Dia de les Dones 2018 es convertia en el més multitudinari de la història a la ciutat.Fins a 8.000 persones van participar en la manifestació convocada per col·lectius feministes (segons l'agència de notícies ACN) que va arrencar en una atapeïda plaça del Vi. La multitud s'estenia fins a tocar del Pont de Pedra.
Un castell no acabat de completar aixecat per noies de la colla del Xoriguers de la UdG va marcar l'inici de la marxa reivindicativa i va arrencar els primers aplaudiments. Pronunciats diversos parlaments a favor de la igualtat i en contra de la discriminació sexista, la manifestació es va començar a moure al ritme de consignes de contundència constrastada: «Patriarcat i capital, aliança criminal» és una de les primeres que va sentir-se; i tot i estar convocada en horari infantil -a diferència de la protesta en forma de cadena humana del matí al Barri Vell, en què les dones van ser majoria aclaparadora, la manifestació vespertina va reunir un concurrència més heterogènia-, la capçalera de la protesta no es va estar de difondre missatges del tipus «ante la duda, tu la viuda» o «La talla trenta-quatre m'apreta la patata».
«Idea radical»
Un dispositiu policial considerable, format per Mossos d'Esquadra que va transcórrer pacíficament per proclamar urbi et orbe la idea que el «feminisme és la idea radical que les dones són persones» (la frase, atribuïda a la filòsofa i activista afroamericana Angela Davis, la recollia, escrita en lletres enormes, una pancarta de dimensions considerables). De la plaça del Vi la manifestació es va moure cap a la plaça del Mercat del Lleó i, d'allà, passant pel carrer Migdia, Bisbe Lorenzana i Joan Maragall, cap a la Gran Via. I deixava algun rastre, en forma de pintades en aparadors d'algunes botigues (van rebre H&M i Bershka, entre d'altres) pepetrades per grupúsculs de noies (i algun noi) joves que es cobrien el cap amb caputxes i la cara amb mocadors. «Avui toca vaga», escrivien amb esprais; «cap agressió sense resposta», pintaven a la façana de la Clínica Girona com a missatge contra la violència masclista.
Al davant de la Subdelegació del Govern espanyol hi havia estacionades dues furgonetes de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra; preventivament els agents havien col·locat tanques que impedien l'accés a l'edifici oficial, en previsió que aquell pogués esdevenir un punt calent de la protesta. «Els carrers seran sempre nostres!», la consigna que es va popularitzar les setmanes del clímax del procés independentista, cridaven els manifestants mentre passaven per davant de la Subdelegació. La cosa no va anar a més. Ni un sol incident. Això sí, la noia encarregada d'arengar la massa no va parar ni un instant: talles trenta-quatre a banda, la veu amplificada recordava sense parar que «sense les dones no hi ha revolució», que «si en toquen a una, ens toquen a totes» i que «les dones sí podem». La protesta va provocar alguns problemes puntuals de trànsit, sobretot a l'accés al Barri Vell pel carrer del Carme, on es va acumular una llarga cua de vehicles; a l'Eixample, però, els problemes de trànsit van ser gairebé inexistents, tret d'una retenció puntual al carrer Pare Claret.
Milers de persones van coincidir ahir a la ciutat per expressar el suport a «la lluita del feminisme», que sosté el moviment, va «més enllà» del «binomi home i dona» i a favor d'«identitats silenciades».
