Els mandats municipals del 2015 fins al 2019 seran recordats, entre altres coses, pels pressupostos participatius. En els darrers anys, un darrere l'altre, els municipis de la Garrotxa han inclòs una partida als comptes municipals perquè els veïns puguin escollir algunes de les inversions que els agradarien per al seu poble o per al seu barri.

El primer poble a tirar endavant un pressupost participatiu a la Garrotxa va ser Mieres. Es tracta d'un Ajuntament de la CUP que va vendre la idea com una mostra de la nova manera de fer política sobre la base de la participació ciutadana. L'experiència els va anar bé: el 2016 hi van participar el 42% dels veïns i amb el del 2018 ja podran dir que han tirat endavant tres pressupostos participatius. En cada pressupost els veïns han pogut disposar de 20.000 ?, un 5,7% del pressupost global.

Més endavant van ser Beuda i Tortellà els que van optar per fer uns pressupostos participatius. Beuda funciona pel sistema d'agrupació d'electors i l'alcaldessa, Anna Vayreda, és del PDeCAT, mentre que Tortellà està governat per una llista independent.

Bàsicament, l'objectiu és aconseguir que la gent participi. A Beuda, la idea va ser un èxit, perquè hi van participar un 37% dels veïns, que van anar de cara a les propostes pràctiques. Entre d'altres, van demanar una biotrituradora per eliminar restes vegetals. Es tracta d'una màquina que els veïns comparteixen en les feines de neteja dels marges dels camins. L'instrument està guardat a l'Ajuntament i quan algú el necessita el demana i quan li donen permís el va a buscar per fer-lo servir.

Aquest 2018 s'hi han afegit Riudaura, Santa Pau i Olot. En un dels darrers plens de Santa Pau, l'Ajuntament va aprovar una partida de 18.000 euros per posar-la a disposició dels veïns. En el ple, Esther Badosa, cap d'oposició pel PDeCAT, ho va considerar una bona idea per a la participació ciutadana. Això no obstant, va alertar del perill que suposa descartar propostes dels veïns. Per això, va demanar que l'equip de govern d'Units per Santa Pau -ERC es plantegés el suport de gent amb experiència.

L'alcalde, Josep Companys, va assenyalar que havien demanat ajut al Consell Comarcal de la Garrotxa. Ara està previst fer arribar una carta als veïns perquè puguin pensar propostes, aquest mes de març està prevista la recollida de propostes, i la voluntat és que al juny ja es puguin fer els concursos per adjudicar els projectes concedits.

Riudaura ha demanat una subvenció a la Diputació i ha establert un conveni amb el Consell Comarcal per poder tirar endavant el procés participatiu. L'acord és perquè tècnics del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa es facin càrrec del projecte de supervisió, direcció i anàlisi del procés participatiu popular.

Aquest 2018, la Vall d'en Bas també ha inclòs un pressupost participatiu, però ho ha fet només per als joves. De la mateixa manera va començar Olot. La capital de la Garrotxa va començar a fer el pressupost participatiu per a joves el 2015. Ho va fer com un sistema d'integració dels joves procedents de cultures llunyanes. Després de la primera experiència, ara ja van pel quart pressupost participatiu de joves. Respecte al darrer, els olotins van poder comprovar la força de la unió dels cervells joves en les darreres Festes del Tura: sense cap més altra inversió que la contractació d'un grup d'animació i la d'uns quants milers de sobres de pólvores de colors, van omplir de joves el passeig de la Muralla. Un miler de joves decorats amb els colors de les pólvores van cantar i van ballar durant gran part de la tarda vespre del dia 7 de setembre del 2017 en la que va ser la festa holi més participada que s'havia fet a la Garrotxa.

Olot aposta per la participació

L'Ajuntament d'Olot també ha apostat per la participació. I ho ha fet començant amb consultes sobre decisions importants: primer van fer una consulta sobre el correbou i després una altra sobre l'elecció del projecte del Firal. Van ser dues consultes telemàtiques, en les quals va haver-hi una participació superior a experiències similars d'altres ciutats. Faltava, llavors, fer el pressupost participatiu destinat a la ciutadania. Per fer-lo van incloure una partida al pressupost del 2017 que no es va gastar i la van passar al 2018.

Van decidir que un pressupost participatiu en una localitat de 35.000 habitants era molt complexa i van decidir repartir la iniciativa en zones.

Per tal d'escollir la zona on fer el pressupost participatiu van fer un sorteig. En el ple del 28 de novembre de 2017, l'Ajuntament va fer el sorteig dels pressupostos participatius del 2018, 2019 i 2020. Una mà innoccent va treure les paperetes de l'urna i el ple va poder acordar que els primers pressupostos participatius d'Olot comencin pel sector de Batet, les Fonts, Pequín, Sant Roc i Bonavista aquest 2018.

El primer acte dels pressupostos participatius d'Olot va tenir lloc el dimecres dia 31 de gener, al casal del barri de Bonavista. Va ser un acte de presentació encarat a explicar el que es vol que siguin els pressupostos participatius.

A l'acte, l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas (PDeCAT), va explicar que no es tracta de demanar la llamborda que falta, sinó de proposar parcs infantils, mobiliari urbà, eines per compartir i d'altres. Corominas va precisar: «La idea és que els diners no es destinin a projectes d'urbanisme, sinó a projectes amb accent social».

Va ser un acte festiu, en el qual van assistir les persones que hi participen i l'equip de professionals que el dinamitzen. Està format per les cooperatives Resilience Earth, Ekona, Arriant i Marc Planagumà. L'objectiu és obtenir la màxima participació possible en la decisió de destinar 100.000 ? del pressupost d'inversions de l'Ajuntament d'Olot. En el decurs de l'acte, l'Ajuntament d'Olot va presentar un espot amb veïns i regidors, que es pot visionar al web de l'Ajuntament.

El dissabte dia 3 de febrer van obrir les taules de recollida de projectes. Les persones que no van poder participar en les taules van poder fer arribar també les seves propostes fins al 20 de febrer.

La votació de les propostes tindrà lloc entre els dies 5 i el 20 de maig. Hi podran participar els empadronats al nucli de Batet o als barris de Bonavista, les Fonts, Pequín i Sant Roc que siguin majors de 16 anys.

Les votacions es faran sobre la base d'una plataforma en línia que quedarà activada durant les dues setmanes del final del procés. L'Ajuntament confia en l'èxit dels anteriors processos de consulta veïnal que van tenir la clau de l'èxit en la facilitat d'accés a les votacions informàtiques.