Un metge de família gironí lidera el primer estudi sobre l'efectivitat del tractament amb fàrmacs per regular el colesterol Es tracta del doctor Rafael Ramos, metge d'atenció primària a Girona i coordinador del Grup d'Investigació Cardiovascular de Catalunya de la Red de Investigación en Actividades Preventivas y Promoción de la Salud, un equip que ha demostrat com les estatines, un tipus de medicament per controlar el nivell de colesterol, també ajuda a reduir esdeveniments cardiovasculars i la mortalitat global en persones que, tot i no tenir símptomes ni risc elevat de patir-ne, són diagnosticats amb malaltia arterial amb l'Índex de turmell braç (ITB).

Ramos explica que les estatines estan indicades principalment en pacients amb una alta probabilitat de desenvolupar una malaltia cardiovascular, un risc que «es calcula mitjançant equacions que tenen en compte diferents factors relacionats amb el pacient», com l'edat, el sexe, el consum de tabac, la tensió arterial o la diabetis.

«Tot i això, quan es tracta de persones que presenten un risc intermedi el maneig clínic genera més dubtes i preocupa especialment en les consultes», indica.

I és que l'arterioesclerosi -un engruiximent i enduriment de les parets de les artèries que dificulta la circulació de la sang i multiplica el risc cardiovascular- però pot no manifestar símptomes en estats primerencs. A les cames, es pot detectar mitjançant l'Índex de Turmell Braç, una eina diagnòstica senzilla que es realitza amb un Doppler de butxaca i que avalua la circulació arterial cap a les extremitats inferiors, dividint la pressió arterial del turmell (artèria pèdia o tibial posterior) per la pressió del braç control (artèria humeral).

L'anomenat estudi Maria és el primer que analitza la relació entre l'ús d'estatines i la reducció de la morbimortalitat en pacients asimptomàtics i sense antecedents cardiovasculars, però amb ITB patològic (igual o inferior a 0,95). Per fer-ho es van incloure les històries clíniques de 5.480 pacients, d'entre 35 a 85 anys, amb ITB igual o menor a 0,95 i sense antecedents clínics de malaltia cardiovascular, que es van classificar en dos grups, els tractats amb estatines i els que no. El període d'observació va ser de 2006 al 2013 i els resultats es van publicar a la revista Journal of The American College of Cardiology.

Els resultats observats, diu Ramos, «donen suport a la indicació d'estatines en prevenció primària en pacients asimptomàtics quan l'ITB és igual o menor a 0,95, independentment de l'avaluació clàssica del risc cardiovascular». A més, indica, «avalen que el cribratge mitjançant ITB, una tècnica senzilla, incruenta i de fàcil utilització en atenció primària, és una eina útil per identificar els candidats a aquesta teràpia».

Menys mortalitat

Segons l'anàlisi de les dades, la incidència d'esdeveniments cardiovasculars majors va ser del 19,7 per cada 1.000 persones/any en les persones tractades amb estatines i de 24,7 per cada 1.000 persones/any en els no tractats. Pel que fa a la mortalitat per totes les causes les taxes es van situar en 24,8 i 30,3 per 1.000 persones/any per als que van prendre estatines i per aquells als quals no se'ls va prescriure, respectivament.

Els responsables de l'estudi assenyalen que el tractament amb estatines va produir una reducció absoluta en esdeveniments cardiovasculars d'aproximadament 5 per cada 1.000 individus/any i en la mortalitat general de més de 4 per cada 1.000 individus/any.

«Aquesta reducció és similar a l'aconseguida en prevenció secundària, després de patir un esdeveniment, o en pacients amb malaltia arterial perifèrica simptomàtica. Segons els resultats, necessitem tractar 200 persones per evitar un esdeveniment cardiovascular major i 239 per evitar una mort per totes les causes», conclou Ramos.