Els estudiants immigrants denuncien que pateixen més assetjament a l'escola

A més, aquest col·lectiu presenta més probabilitats de repetir almenys un curs -vuit punts més davant de quatre en la mitjana de l'OCDE-, després que els seus autors hagin analitzat l'acompliment acadèmic i l'estat socioeconòmic. Aquestes són algunes de les conclusions d'un document publicat ahir sobre el benestar acadèmic, integració, expectatives de futur i inquietuds dels alumnes de 15 anys immigrants i nadius dels 35 països participants en l'informe PISA 2015.

Alhora, els alumnes d'origen immigrant de segona generació són deu punts percentuals més proclius que els nadius espanyols a alertar sobre «tractes injustos» provinents dels professors, davant dels set punts de diferència en la mitjana de l'OCDE. No obstant això, aquesta distància no existeix entre els d'origen immigrant de primera generació i els nadius.

«És important destacar que, a diferència de les publicacions anteriors, no ens centrem només en el rendiment acadèmic dels alumnes d'origen immigrant, sinó també en resultats de benestar: el seu sentit de pertinença i integració, satisfacció amb la vida, l'ansietat relacionada amb el seu acompliment escolar i els seus èxits», va indicar un dels consultors de l'equip de Migració de l'OCDE, Alessandro Ferrara.

Els alumnes d'origen immigrant a Espanya estan més integrats a l'escola que la mitjana dels països de l'OCDE, ja que més del 73% subratlla que té un fort sentiment de pertinença al seu centre educatiu; deu punts percentuals més que la mitjana de l'OCDE.

No obstant això, aquest col·lectiu se sent menys satisfet que els nadius espanyols, que arriben al 85%; «una bretxa significativa» de 12 punts percentuals, davant dels set de diferència en la mitjana de l'OCDE, i molt superior al d'altres països. A Espanya, els alumnes d'origen immigrant van representar el 18% de l'alumnat quan es va fer l'estudi, mentre que a la mitjana de l'OCDE és del 21%.

Alessandro Ferrara va subratllar que, a diferència d'anteriors publicacions de PISA, que se centren només en els fills de dos pares nascuts a l'estranger, en aquest informe es té en compte la situació d'aquells alumnes immigrants de segona generació amb tots dos progenitors nascuts a l'estranger o només un d'ells.

Aquesta diferència de sentit de pertinença a l'escola entre immigrants i nadius Ferrara assenyala que prové «principalment» dels estudiants immigrants de primera generació, que consideren que estan menys integrats que els de segona generació. La diferència és de 14 punts percentuals, mentre que a la mitjana de l'OCDE és de 9 punts.

Participació dels pares a l'escola

L'OCDE assenyala que, a Espanya, els pares dels alumnes d'origen immigrant estan menys involucrats o integrats en el centre educatiu dels seus fills; de fet són un 34% menys propensos a participar en la comunitat escolar que els pares dels nadius espanyols. Aquesta és la diferència més gran entre els països de l'OCDE.

Per als autors de l'informe, a Espanya l'estatus socioeconòmic té un paper «definitiu» a l'hora de marcar aquesta diferència de rendiment acadèmic. «Aquest aspecte socioeconòmic explica gairebé una quarta part de les deficiències de resultats», sosté Ferrara.

En PISA 2015, a Espanya, el 75% dels estudiants espanyols de pares nadius van aconseguir almenys el nivell de competència 2 -el mínim per poder desenvolupar-se en la vida cotidiana- en les tres matèries centrals de PISA; matemàtiques, lectura i ciències.

Per contra, només ho van fer el 54% dels estudiants immigrants de primera o segona generació ho, una diferència «estadísticament significativa» de 21 punts percentuals, 3 més que la mitjana en els països de l'OCDE.

Igual que en la majoria dels països de l'OCDE, a Espanya, la proporció d'estudiants immigrants de segona generació que van aconseguir la competència acadèmica bàsica (61%) va ser més gran que la d'immigrants de primera generació (52%). Malgrat això, la diferència entre els dos col·lectius no és estadísticament significativa , en consideració dels autors de l'informe.