Gary Cooper (1901-1961), en la pell del xèrif Will Kayne es trobava Sol davant del perill (1952). El paper li va reportar una bona llista de premis, Oscar al millor actor inclòs. A la Diputació de Girona, any divuit del segle XXI, d'herois amb barret de cowboy i cartutxeres, cap ni un: les úniques heroïnes que s'hi troben són les que va pintar Ramon Martí Alsina (Barcelona, 1826-1894) en tant que personatges centrals del quadre majestuós que presideix la sala de plens ( Les heroïnes de Girona), testimonis privilegiats (o no) del duel dialèctic a primera sang que ahir, en sessió ordinària, van protagonitzar Lluc Salellas, portaveu i únic diputat de la Lluc SalellasCUPvicepresident de Cultura i membre del PDeCAT, abans CDC i, més abans encara, CiU.

Una discussió anunciada perquè el cupaire havia inclòs en l'ordre del dia una moció per «reduir les dotacions econòmiques als grups polítics». Això és: 1,2 milions aproximats d'euros l'any, segons la CUP; un milió, euro amunt euro avall, segons el PDeCAT.

Amb aquesta partida també es paguen els sous de 25 càrrecs de confiança i assessors de ple, que cobren entre 36.000 i 55.000 euros bruts anuals. Defensa Salellas -tractat d'«il·lustre» en tot moment pels seus rivals- que en els temps d'«emergència social» que corren la Diputació -una institució que la CUP, i el PDeCAT també, voldrien eliminar del mapa però que com que de moment no poden, hi són- hauria de donar noves passes cap a l'«austeritat» (en el mandat anterior els assessors eren dos més, 27). Els «recursos econòmics i humans» de què disposen els grups polítics (PDeCAT, ERC, PSC, Independents de la Selva i CUP) són «sobredimensionats», aprofundeix la moció de la CUP, que no va prosperar: només Salellas hi va votar a favor.

«Es queda sol»

«Es queda sol, com en la majoria de votacions», va etzibar-li Piñeira, que va defensar la feina dels assessors -el portaveu d'ERC que després de diverses rèpliques i contrarèpliques amb Salellas va contraatacar amb un «i vostè [que es queixa tant, venia a dir] quant cobra?». Un hook (ganxo directe als morros en l'argot de la boxa) amb totes les de la llei que el diputat de la CUP, que com Cooper va actuar una bona estona sol davant del perill, va entomar com va poder: va admetre que «obligatòriament m'ingressen el que pertoca»; que llavors ho cedeix a la «formació política», ergo la CUP, i que finalment es queda amb una assignació mensual de 1.490 euros, més dues pagues extraordinàries.

L'excedent de salari se'l queda el partit, que té aprovat un codi ètic que impedeix cobrar més de 2,5 vegades el salari mínim interprofessional (SMI), és a dir, segons Salellas, «més de 1.600 euros nets al mes» -l'SMI vigent és el de 2017 (707,60), ja que no hi ha pressupostos

Ara no toca

Ara això de reduir l'assignació econòmica dels grups polítics i la nòmina d'assessors no toca, van convenir la resta de grups, que en termes generals van amonestar Salellas per plantejar mesures exemplaritzants d'austeritat quan «el partit [com a metàfora de mandat]», en paraules del portaveu socialista, Juli Fernández, està en joc. Tocava, en tot cas, el juliol del 2015, en el marc del ple de constitució.

En aquest context, Piñeira, en un nou contraatac, va recordar a l'«il·lustre senyor Salellas» que partir de «l'apriorisme» que «el personal de la CUP treballa i la resta no» equival a oferir una versió esbiaixada de la realitat de la Diputació, on «hi ha d'haver política» i on «cal personal per fer-la». Tot seguit Piñeira va recórrer a les dades per desmuntar els arguments del contrincant -«no cal que cridi, l'oïda la tinc bé», va indicar-: la CUP i d'Independents de la Selva tenen un assessor per diputat; ERC, 0,88; el PDeCAT, 0,85 i el PSC, 0,67 -«som els més perjudicats», es va afanyar a dir Fernández, que va repetir diverses vegades que del vot contrari del seu grup a la moció -«s'ha de fer el debat, però no a mig mandat», insistia- no se n'ha d'extreure una posició contrària a aplicar noves mesures d'austeritat si s'escauen.

L'agre combat de paraula es va produir en presència de diversos assessors de sengles grups polítics, que no es van poder estar de deixar anar algun esbufec de desaprovació dels arguments de Salellas, ahir una versió del xèrif Kayne sense barret, cartutxeres ni pistoles.