25 de març de 2018
25.03.2018

Els docents gironins són els més crítics de Catalunya amb les retallades

Una enquesta de la Fundació Jaume Bofill mostra que els docents confien més en el centre on treballen que en el sistema educatiu

29.03.2018 | 00:54

Els docents de les comarques de Girona tenen una visió més negativa que la del conjunt de Catalunya sobre l'evolució del sistema educatiu els últims tres anys i del perjudici que les retallades han causat en aspectes com l'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials, la renovació pedagògica i la qualitat de l'ensenyament.

La primera enquesta de l'EduBaròmetre de la Fundació Jaume Bofill, eina amb què aquesta entitat privada centrada en l'àmbit socioeducatiu vol mesurar la confiança dels professionals en el sistema educatiu, mostra que la majoria de docents confien més en el centre on treballen que en el sistema. Per determinar aquests índexs de confiança, que a Girona són de 6,6 punts sobre 10 pel que fa a l'escola i de 5,5, al sistema (per 6,7 i 5,8, respectivament, a Catalunya), s'ha calculat una mitjana a partir de respostes a 4 preguntes.

La primera enquesta de l'EduBaròmetre, que es va fer via online entre la primavera i l'estiu de 2017, va rebre 3.123 respostes de docents catalans que treballen en totes les etapes educatives, amb alumnes de fins a 18 anys. Pel que fa a les comarques gironines, la van respondre 334 mestres i professors que, quan se'ls va preguntar pels tres àmbits més perjudicats per les retallades, van assenyalar, sobretot, l'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials (55,7%, un 1,6 més que a Catalunya). Els projectes de renovació i millora pedagògica (43,1%, 2 punts per sobre de la mitjana catalana) i la qualitat de l'ensenyament són els altres dos grans blocs remarcats; i, a més distància, la tutorització dels estudiants (18,9%) i l'organització d'activitats extracurriculars com ara colònies o sortides escolars (11,1%).

Resultats sorpresa per a la fundació

L'informe posa de manifest que la valoració gironina de l'impacte de les retallades és més pessimista que la catalana. En aquest últim cas, més d'un terç del professorat (33,5%) considera que el sistema ha millorat els últims anys, mentre que un 36% creu que està igual i, en canvi, un altre 30,6% opina que ha empitjorat. L'optimisme que mostren aquests resultats ha sorprès els autors de l'informe, on asseguren que les restriccions pressupostàries «objectivament han empitjorat les seves condicions de treball» i recorden que el 2014 es va invertir un 21,7% menys en educació que el 2009.

A Girona, el punt de vista dels docents que han respost l'enquesta és diferent i el percentatge de professionals per als que la situació ha anat a pitjor augmenta fins al 36,1, un 5,6 més que la mitjana catalana; mentre que la percepció que ha millorat baixa més de 7 punts, tot situant-se en el 26,6%. Quan la pregunta demana mirar cap al futur i imaginar-se com serà el sistema educatiu el 2020, la resposta gironina també és més negativa que la mitjana catalana, ja que tant els que opinen que serà millor com els que creuen que estarà igual representen un 38,6%; mentre que, al conjunt de Catalunya, els optimistes sumen el 51,2% i els docents que no entreveuen canvis es queden en el 30,9%. Pel que fa als que valoren que les coses aniran a pitjor, a Girona representen el 15,3% i a Catalunya, el 12,8%.

La coordinadora de l'EduBaròmetre, Laura Morató, va explicar que l'objectiu del projecte «Per l'educació responc» és «copsar veus que sempre queden amagades per altres més fortes o institucionals». Dels primers resultats, els ha sorprès «veure que hi ha tants centres que treballen en l'àmbit de la innovació» i una «visió avançada del que ha de proveir l'educació». La consulta també es va obrir a les famílies i els resultats es donaran a conèixer l'11 d'abril.

La Fundació Jaume Bofill ja ha obert una segona edició de l'EduBaròmetre, que poden respondre famílies i docents. L'entitat afirma que el seu propòsit és «obrir i ampliar el debat, incorporant la pluralitat i la riquesa de visions dels principals actors educatius». 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook