El jove de Quart que ha superat un càncer i que s'havia marcat el repte de viatjar 1.200 quilòmetres en bicicleta fins a Extremadura, ja ha arribat a destí. Andreu Cufí, de 22 anys, i el seu pare van sortir dissabte 17 i ahir van arribar a Usagre, el final d'aquest repte de superació personal que, alhora, també tenia finalitats solidàries i recollia fons per a la Fundació Oncolliga Girona. Actualment ha recaptat 1.300 euros, superant els 1.000 que s'havia proposat, i el micromecenatge continua actiu per aportar fons per comprar material com caminadors, cadires de dutxa o coixins antinafres que després l'entitat deixa en préstec als malalts de càncer.

La iniciativa «Més de 1.200 km en bici per un repte personal i solidari» l'ha impulsada Cufí, veí de Quart, a qui el febrer del 2017 li van detectar un càncer al fèmur de la cama dreta. Aquí va començar un llarg període de malaltia que va incloure operacions, quimioteràpia i l'ús de cadira de rodes. El noi plantejava la idea de travessar la península en bicicleta, com agraïment a les persones que han estat al seu costat en moments complicats i, també, per tancar una etapa.

Segons explicava ell mateix al compte d'instagram del projecte, @elcotxeescombra, els dos ciclistes van fer ahir els darrers 80 quilòmetres, i van ser acompanyats i rebuts per gent del poble extremeny.

"A l'hora de dinar han aparegut uns vint ciclistes de la colla d'Usagre que ens han vingut a rebre i a acompanyar durant els vint últims quilòmetres. Han passat volant i el poble d'Usagre cada vegada estava més a prop", explica Cufí. "L'arribada ha estat impressionant, la plaça del poble estava plena de gent que ens ha rebut aplaudint la nostra arribada", explica, assenyalant que "tothom ha estat molt agraït i hem entrat a l'església per a donar les gràcies al Cristo de la Piedad, entre salms i cants".

Un cop arribat a Usagre, que és el poble d'origen de moltes de les persones que actualment viuen a Quart, Cufí ha volgut agrair als qui s'han sumat al repte. "Mil gràcies. És en aquests moments on recordes totes les persones que han estat a prop; visites, petits detalls, escrits, ànims, petons i abraçades, esperança. I que són lluny d'aquí. Tot i això no vol dir que no els tinguem més presents que mai, molt a dins del cor. Si per alguna cosa hem fet això és per a donar les gràcies. El vostre esforç pel nostre esforç. Gràcies.", conclou.